Com diu José Antich, director de La Vanguardia, quasi sempre som al davant d'innecessaris actes de tensió política, social, etc.

Amb l'excusa de qualsevol temàtica, els governs en general (el de l'Estat, l'autonòmic, la Diputació provincial -fent pancarterisme, per exemple, amb l'aigua per a tots- o els ajuntaments que perden el temps en plenaris que, molt poques vegades, solen aportar a la ciutadania el mínim de debat exigible en una democràcia representativa, perquè, abans de començar, el peix ja està venut i les majories absolutes sempre solen traure el rulo per asfaltar, trepitjar i ningunejar una oposició que, en el fons, és la dipositària del pluralisme i la divisió d'opinions que, com a mínim, hauria de caracteritzar qualsevol democràcia juntament amb la separació de poders) actuen, interactuen amb l'oposició, i representen -teatralment, com a les tragèdies gregues- el paper de salvadors d'una pàtria (que sembla que està mal vist que siga cap altra que l'Estat o la que decidisquen a Madrid per nosaltres) o el de representants al 100 per 100 (molt de compte amb el pensament únic que porta al feixisme!) de l'opinió d'un poble que, com és natural, cada dia està més asquejat d'aquesta política peninsular, mediterrània i cainita...

Tant els partits en el govern, com els partits de l'oposició -sobre tot els majoritaris- usen la bandera dels bous, de la religió, del futbol, del medi ambient, etc. per ocultar l'absència de resposta davant la falta de liquiditat del sistema financer i dels estaments públics (Estat, autonomies, diputacions, ajuntaments) que demoren els pagaments i retallen funcionariat amb l'excusa de la crisi (que ells també han provocat amb la política de grandes eventos para nuevos ricos), sobre tot de la Generalitat Valenciana, les carències del sistema educatiu (espanyol i valencià que, naturalment, s'incrementaran a partir del proper curs 2010-11 on s'ha retallat salvatgement -en salaris però també en personal- l'escàs pressupost que hi havia als temps de l'opulència fictícia), del sistema sanitari, de l'inacabat mapa de les infraestructures viàries que mai arriben a les comarques de Castelló...

Ah, que els catalans no volen fer bous? Si ho ha decidit un Parlament autonòmic, ja s'ho faran ...o preferiu que ho decidisca tot el Congrés de Diputats (com en el tema de l'Estatut de Catalunya) i, per tant, eliminem l'Estat de les Autonomies i, una vegada posats, les Diputacions, els Ajuntaments i que ens diguen, des de Madrid, què podem fer o desfer els de la perifèria?

Per cert, per què aquesta reincidència en voler confondre les tradicions decimonòniques andaluses i espanyoles, ara que, pel que sembla, Espanya començava a ser sinònim, no solament d'un estat de folklòriques i toreros, sinó d'altres coses com, per exemple, el futbol a més de l'atur?