Des de fa uns 10 anys, l'organització ecologista Greenpeace ve denunciant la connivència de les administracions públiques espanyoles amb el boom inmobiliari que ha depredat el litoral marítim espanyol, i en especial el Mediterrani, amb la seua campanya Destrucció a tota costa on, entre d'altres, destaca les autonomies d'Andalusia, la Valenciana, Múrcia i Canàries com les que més maltracten el seu propi litoral. A més, afegeix els 10 punts negres més amenaçats per la "construcció salvatge": l'Algarrobico andalús, el Port de Tarifa, el Pol químic de Huelva, el Delta de l'Ebre, Marina d'Or a Orpesa, el "Manhattan" de Cullera, el Port esportiu de Pasajes, la Ría de Vigo, el port de Granadilla a Tenerife i la Marina de Cope (Águilas).

Fins ací, tot correcte. Però quan es refereix a les costes valencianes i, concretament, a la Costa dels Tarongers, d'Azahar, de Castelló o com vullgeu dir-li, és a dir, la nostra, ho fan amb paraules que destrueixen el llenguatge i la toponímia oficial (El nom és Vila-real a tota costa!):

En 2007 también se han puesto en evidencia los peligros que suponen los vertidos industriales que se producen a las aguas litorales y a las zonas protegidas próximas. Los puntos más problemáticos de la Comunidad Valenciana se encuentran en Castellón en el polígono del Serrallo, donde se sitúa la refinería propiedad de BP Oil. A ello se suman los vertidos a la costa procedentes del río Mijares por los efluentes de las industrias existentes en Villareal de los Infantes (químicas, papelera y mineral, entre otras). Hay que recordar que en el cómputo total de vertidos de sustancias contaminantes al litoral la comunidad vierte casi un 18% de las emitidas por el Estado español al Mediterráneo.

De tota manera -tornant al tema ecològic-, a banda de preservar el llenguatge i respectar la toponímia oficial dels pobles i les ciutats, el que podrien fer els senyors de Greenpeace és actualitzar les dades dels seus desfasats informes ja que, per desgràcia, han tancat moltes químiques i taulelleres, a més de la Clariana del Palància, és a dir, la paperera...