Avui tothom viu la ressaca del Mundial de Futbol de Sudàfrica on, a diferència d'altres edicions, han guanyat els bons o, almenys, els que s'han decantat pel bon tracte al baló perquè, a més, ho podien fer. L'èxit del futbol espanyol, tant a l'Eurocopa de 2008, com a la final d'anit, no solament és el resultat d'una generació d'extraordinaris futbolistes sinó, sobre tot, el fruit del treball ben fet, de les Escoles de Futbol de Base, des de La Masia a Barcelona, fins qualsevol racó peninsular, passant, naturalment, per la Ciutat Esportiva del Vila-real Club de Futbol... Per cert, enhorabona a tothom però, en especial, al campió mundial vila-realenc d'adopció Joan Capdevila i al Baló d'Or Diego Forlan, ex-groc de grat record.

L'èxit, com el fracàs, mai arriba per casualitat, la sort s'ha de buscar, etc., etc. i molts d'altres tòpics que, al capdavall, són sentències objectives. I la prova d'això la tenim en l'Economia, per no parlar de la Política, on els resultats també canten perquè s'han fet les coses molt remalament tant a nivell estatal, com autonòmic, provincial i local.

Vila-real és avui més com Espanya que mai, és a dir, una ciutat orgullosa del seu equip de futbol perquè, al capdavall, té ben poques coses més de les què presumir: no s'ha diversificat l'economia, s'ha apostat pel creixement massificat de la població com a única font de negoci (relacionat amb l'especulació i la construcció /taulell) i, finalment, ens ha atacat l'atur amb més força que a cap altre lloc. L'oposició local es queixa de l'escàs finançament autonòmic per als projectes locals i tenen tota la raó del món, perquè la Generalitat del PP discrimina Vila-real, ara i als temps de les vaques grasses. L'equip de govern local es queixa de l'escàs finançament estatal i també tenen tota la raó del món, perquè el Govern Central del PSOE discrimina Vila-real, cosa que també ho feia el del PP quan José Maria Aznar deia allò de España va bien i, en canvi, l'atur es mantenia alt (a nivell estatal) i les infrastructures locals i provincials continuaven escasses, com ara mateix...



Espanya ocupa el lloc número 27 del rànking mundial en qualitat de vida, molt per sota d'altres països europeus als que hem guanyat al futbol, perquè, com Vila-real, no ha apostat per una economia sostenible, ni ha invertit en les infraestrucres més adients als temps de vaques grosses (AVES i ferrocarrils que no van enlloc, autovies sense destí, res cap a Europa, ni l'Eix Mediterrani...). Això de la fúria, dels ous i d'altra terminologia pseudofranquista s'ha d'arraconar de la vida pública d'una vegada per totes, i començar a apostar per les inversions de futur com ara l'educació i l'ensenyament, en comptes de retallar plantilles de professorat per al curs que ve i seguir marejant la perdiu des de postures bi-partidistes.

De tota manera, a més dels triomfs esportius -no solament futbolístics- que han pujat l'autoestima del personal, la percepció del benestar sempre és major entre ciutadans amb modest poder adquisitiu i escassa cultura, com demostra el darrer Informe mensual de La Caixa, dedicat al PIB i percepció del benestar a nivell autonòmic. Els més ben preparats sempre seran més crítics -mentre no entre als pessebres econòmico-polítics- perquè al capdavall el poder continua en mans dels que tenen els diners i no del populatxo que, en teoria, ha de decidir quan venen eleccions: Iniesta, president!
=======================================================