...I set del Barça, sí, la Roja, la Blava o el BARÇASPANYA, és a dir, el conjunt futbolístic que, a dia d'avui, practica el millor futbol del món.

Després del fracàs contra Suïssa i les prediccions de Maradona (els pops també en saben més de futbol que el déu argentí amb peus de fang?), reconec que també tenia els meus dubtes: podria Busquets suplir amb solvència el Marcos Senna campió d'Europa?, acabaria Xabi Alonso reconvertint-se en el centrecampista defensiu complementari de l'anterior, donades les seues mancances a l'hora de passar el baló?, superaria Iker Casillas les polèmiques esportives i de la premsa rosa, per tenir com a núvia una de les periodistes més guapes del món?, tiraríem en falta Santi Cazorla o l'aportació de Cesc i Fernando Torres, també lesionats?, estaria Vicente Del Bosque a l'altura del seu antecessor, Luis Aragonés?, acabaria la premsa madrilenya fent titular Arbeloa quan Capdevila ha demostrat, sobradament, ser un dels millors laterals del món?

Tots aquests dubtes, evidentment, es van anar esvaïnt amb els gols de Villa, la màgia de Xavi-Iniesta en la creació, la seguretat de Puyol-Piqué complementada -com hem dit- amb el reforç pel davant de Busquets-Xabi i per les bandes de Sergio Ramos - Joan Capdevila (-real!)i les aturades del millor Casillas, així com la mobilitat intermitent de Fernando Torres, Llorente, Navas o Pedro i el toc de qualitat de Silva o Cesc... que, coordinats pel tranquil i educat Del Bosque, han aconseguit arribar a una final del Campionat del Món de Futbol per primera vegada en la Història.



Ja se sap que, dins la pell de brau -com deia Salvador Espriu- cadascú aprofitarà la circumstància de l'èxit del futbol espanyol a nivell polític... però aquest no és el triomf de la fracassada España, grande y libre d'altres temps, sinó l'èxit, potser, d'una Espanya plural non-nata (a nivell polític, encara!) i, sobre tot, el d'un grup de joves desacomplexats que, únicament, juguen a futbol; ara, això sí, són hereus del futbol de toc del Brasil i la Holanda dels 70, de l'Argentina i la Itàlia dels 80 i, per suposat, del Barça del nou mil·lenni que -com tots sabeu- ha guanyat totes les competicions -inclosa la Copa d'Europa de seleccions- amb aquestos mateixos jugadors.

Contra Holanda, pot donar-se qualsevol resultat, però queden com queden tornarà a perdre Florentino... (després del fracàs de Cristiano Ronaldo i Kakà, només li faltaria al "pobre" president del Real Madrid, que Roben i Schneider -dos super "ex" blancs- acabaren alçant la copa del món). Per cert, sé d'alguns independentistes que esperen, diumenge que ve, recuperar la inversió en electrodomèstics que han fet a Media-Market...


P.D.- Ens hagués agradat una final Capdevila - Godín (amb el crack uruguaià Forlan que, des de Vila-real, mai s'oblida) o, per que no?, una Capdevila - Nilmar (Brasil), però en tot cas la participació dels internacionals vila-realencs (després de la decepció que hem tingut amb Diego López, Senna, Cazorla i Rossi) ha estat de notable alt i/o d'excel·lent cum laude si Joan el de Tàrrega es proclama campió del món.
=======================================================