Vila-real, 9 - Getafe, 15... Amb nou jugadors va acabar el Vila-real, anit, al Madrigal després de guanyar, merescudament, un equip com el Getafe que va crear més problemes dels que s'havien previst ja que, a banda de ser un bon equip, va jugar durant els 95 minuts efectius (1+4 afegits) amb 15 jugadors, sense comptar els canvis. I és que, de vegades, els àrbitres confonen l'arbitrarietat amb la imparcialitat.

El pitjor Vila-real dels últims vuit anys va començar voluntariós però, això sí, a la primera de canvi, despiste defensiu i gol del Getafe (0-1). A la segona de canvi, Soldado (un gran davanter que vol substituir El Follonero en Salvados), en clar fora de joc, perdona quan es trobava sol, com un mussol, davant Diego López. El públic protesta la jugada i el partit comença a calentar-se ben prompte: açò promet -pensem-, un davanter follonero, un àrbitre que vol ser protagonista i, per suposat, una afició disposada a fer front als atracadors a domicili.

Després, gol de Crackdevila amb la col·laboració del porter argentí del Getafe i, de moment, que el partit s'encarrilava... Però, passen els minuts, la pilota no entra, Nilmar sí que ho fa, però dins de l'àrea, cau, l'aficció del Gol Nord reclama penal, per la ràdio diuen que sí que ho sembla a la repetició televisiva i l'arbitre que mira cap a un altre cantó... No deu ser fàcil assenyalar penal quan el partit va tant igualat -tornem a pensar. Mentrestant, Senna rep una targeta groga a la primera falta que comet, els jugadors del Getafe tenien carta blanca. El Vila-real pressiona la porteria contrària amb cert desordre, però la primera part acaba amb un esperançador empat a un.

Comença la segona part i, una altra vegada a la primera de canvi, gol del Getafe, però aquesta vegada de penal... inexistent? Torna a ser a l'àrea del gol Nord, però deu haver estat molt clar quan l'àrbitre, des del mig del camp, corre ràpidament cap a l'àrea del Vila-real per assenyalar el punt de penal, treure la roja directa a Cani i quedar-se més ample que llarg. Però els aficionats de casa no ho veuen de la mateixa manera i, a partir d'aquest moment, se protestaran totes les decissions arbitrals... A poc a poc, comencen els primers símptomes de pesimisme perquè el Getafe se tanca, malgrat l'avantatge numèric, i espera el Vila-real a la contra: pinten bastos!

Cazorla que substitueix Pirés tira el primer baló que toca dins de la porteria contrària marcant l'empat a dos. Ha tornat la màgia al Madrigal! Comença la remuntada èpica, 10 contra 15 (els 11 del Getafe més el quartet arbitral), però els 10 grocs tenen 20.000 veus al darrera, l'afició apreta, és possible el somni. Mentrestant el Getafe perd temps, el Soldado s'ha fet recluta a base de teatralitzar cada puntada pròpia al contrari o, a l'inrevès, cada càrrega que rep (quin gran provocador). Bruno se multiplica, Joseba Llorente i Jonatan Pereira aporten un poc de velocitat i, sobretot, molta pressió sobre el porter i la defensa contrària, el Vila-real obre el joc per les bandes, Senna no pot amb l'ànima però assaja el xut des de fora de l'àrea... després d'un córner, però, arriba el miracle.

Gol de Crackdevila i victòria merescuda per un Vila-real que, ahir sí!, va posar tot el que s'ha de posar damunt del camp si aspira a consolidar-se en una posició tranquil·la de la taula classificatòria. 5 minuts abans del xiulit final, l'àrbitre sense nom -perquè tampoc mereix que el recordem- expulsa Àngel per doble amonestació i es guanya -açò potser que si que s'ho mereixia- acabar el partit sent vitorejat per l'afició groga amb noms d'animals diversos, xiulits i altres divertiments que comporta l'emoció i l'èpica de la victòria.

L'èpica és el que vam vore anit al Madrigal (un partit emocionant dels que te retornen l'afició al futbol), la tàctica s'haurà de seguir assajant per millorar-la... perquè diumenge que ve ja no ens esperen soldats, sinó generals ultramaris molt coneguts en terra ferma (Agüero, Forlán, Maxi). Un búnker defensiu, una línia Maginot, un refugi anti-gols... o s'entrena o se compra al mercat d'hivern, però és hora de mantenir la porteria a zero. Endavant, Vila-real!
========================================