No
barrejaré ambdós conceptes avui. Cada matí, mentre em dutxe i desdejune, etc. escolte
Ràdio Ontinyent (SER) –haig de dir que, quan emet amb desconnexió és més  "extremista" que la COPE-, i cap a les 6:h0 fan
una desconnexió per donar les notícies del dia. La major part solen donar-les a
partir de la lectura d’un periòdic i alguna de les seues locutores lligen sense cap tipus d’entonació,
tradueixen directament –poques vegades de la nostra llengua- i algun dia passa el que ha
passat aquest matí.

La
locutora donava una notícia del STEPV sobre la valoració que han fet a la
comarca de l’inici del curs i el tema “forense” EpC. La primera vegada he
pensat que estava encara dormit i que no ho havia escoltat bé. Però en
escoltar-ho per segona vegada ja m’he dit: "Ràdio Ontinyent crea paraules." I és
que ha dit dues vegades: Trabajadores del Enseñamiento. No he sabut què pensar
perquè entre ENSEÑAMIENTO i ENSAÑAMIENTO sols hi ha una lletra diferent. No
vull malpensar però, entre  la conselleria i ara el Sindicat de Treballadors de l’Enseñamiento…
apanyats anem. I per si no n'hi haguera prou amb aquest "succés", quan he passat pel pa a Gandia, la dependenta a qui li "encanta" fer-nos saber que sap parlar "castellano", a una senyora que em precedia en el torn, li fa aquesta pregunta: "Ja ha "tocado" para avisar que le guardaran la empanadilla? -o no sé què... no ho recorde ara-. Així que... ENSEÑAMIENTO I TOCADO...

I
pel que fa al feixisme, vull fer-vos partícips d’una d’aqueixes notícies que
passen desapercebudes però que no hauria de ser així. Ahir a l’edició d’EL PAÍS
podíem llegir “Abbiati no està solo. Destacados futbolistas italianos
simpatizan con las ideas de extrema derecha”. Era un article des de Roma fet
per Miguel Mora i que podeu llegir ací. I sabeu de quins futbolistas es tracta?
Aquests: Christian Abbiati, Ignazio La
Russa, Gianluigi Buffon, Fabio Cannavaro, aquest jugador del
Real Madrid, Matteo Sereni i Daniele De Rossi. Aquesta és la realitat… trista
realitat.

Bona
vesprada.

No és fàcil treballar fort i esquivar les adversitats diàries provocades per qui els seus foscs objectius els guien. Dies arrere va començar la campanya de vacunació de la grip en les nostres comarques i són motiu d'un ús fraudulent per la clínica que és competència de la resta de professionals privats de la comarca de la Marina Baixa.

La Clínica Benidorm que només vol exclusivitats i paga a incults mercenaris per a enriquir al seu amo, ofereix gratuïtament als ciutadans escandinaus la vacuna de la grip i les vacunes incloses en el calendari vacunal. Bona idea, si no fora perquè són lliurades per la Consellería de Sanitat para els pacients valencians, espanyols o estrangers residents i la citada clínica ho ofereix com ham perquè piquen els usuaris estrangers que la reben i així poder captar-los i després esprémer a les seues companyies d'assegurances, perdent uns preciosos dies de vacances i dies de la seua vida perquè generalment són persones d'avançada edat.

Que ho administren a ciutadans estrangers no residents, és fàcil de demostrar. Que les vacunes són lliurades de la Conselleria a Hospitals privats, una mica més complicat (i de fet, vaig sol·licitar els serveis del meu advocat per a consultar a directius del departament de salut), però el que és lamentable és que els periodistes de publicacions dirigides per a residents estrangers ens menyspreen ocultant la nostra denúncia i les mostres de suport dels nostres pacients i encara més, ens cataloguen de xantatgeadors si retirem la nostra publicitat (que per cert supera el meu sou).

Només em queda exposar-lo ací. Gràcies per llegir-me.

(En la foto, Asdis, guia islandesa que li administrem la vacuna de la grip. Salutacions !).

En plena crisi mundial trobe que avui més que mai cal dir el que passa a la Terra. El món d'avui és més ric que mai i la producció segueix augmentant però la distribució de la riquesa és desigual. La meitat més pobra de la població posseeix l'1% dels béns mundials. A pesar que el nivell de vida millora a molts països del món, la bretxa entre rics i pobres segueix ampliant-se. La desigualtat es manifesta de moltes maneres al nostre món: entre països, entre individus, grups i gèneres. Però al fons sempre es troben les causes estructurals: l'organització de l'economia mundial. El poder del capital sobrepassa els mateixos estats que són absorbits per l'espiral de l'huracà que governa les relacions econòmiques internacionals. Els països rics se senten com peix a l'aigua al mig del cicló i deixen sense veu els països pobres, governats massa vegades per elits corruptes que davant un possible canvi temen perdre els seus privilegis i s'acontenten amb les molles caigudes de la taula. El sistema ha aconseguit un cert èxit en induir a la consciència dels dirigents i de grans capes de la població la creença que no hi ha alternativa possible a aquest sistema.

Els resultats de la Cimera de Hokkaido entre el G8 (compost de: Estats Units, Itàlia, França, Regne Unit, Alemanya, Rússia, Canadà i Japó), Austràlia, Corea del Sud, Indonèsia i les cinc potències emergents de Brasil, La Xina, Mèxic, La Índia i Sud-àfrica, ja s'han fet públics. I cal dir que aquestos són poc comprometedors i per a res compleixen amb les expectatives anunciades.