Encara és possible l'urbanisme de consens a Vila-real? Des del Bloc Nacionalista Valencià sempre hem pensat que sí, només és qüestió de voluntat política de l'equip de govern municipal.

Dimecres passat em preguntava un bon xic, company de tertúlia a Ràdio Vila-real, si recordava aquells anys de la infantesa quan baixava fang pel carrer de l'Ermita perquè, encara, no s'havia asfaltat. Quant ha prosperat Vila-real, va concloure!

A Vila-real, efectivament, hi ha bons xics conformistes perquè molts prefereix el P.A.I. per avui (Programa d'Actuació Integrada que modifica el Pla General d'Ordenació Urbana) i el J.A.V.O.R.E.M. per demà (fam?)... Jo el que recorde, a més del rulo o corró compactador asfaltant el barri, són els partidets que fèiem a la Plaça del Calvari (ara del Llaurador) o les expedicions de la tribu infantil urbana, potser un tant rural, del Carrer l'Ermita per estudiar els paratges naturals de la ribera del Millars (sense cascades, ni elements artificials), les coves i tot allò que, avui en dia, constitueix el passeig Botànic Calduch , més conegut com a Ruta Botànica... D'aquell equip en formàvem part, a més de l'autor d'aquest blog, entre d'alres, Paco Montañés, Pasqual Peris, Jaume Miró, Vicent Mata, Ximo Aimerich i Vicent Ortells...



Qui anava a dir-nos, tant anys després que, potser, aquella descoberta infantil, de la ciutat i del paisatge, ens despertara més endavant l'interés per la Geografia (física i humana, en el meu cas) i, a més, en el cas de Vicent Ortells i Chabrera, la materialització d'una inquietud precoç en una magnífica tesi doctoral sobre La Geografia urbana i del poblament a la Plana de Castelló (Premi Humanitats Ciutat de Castelló, 1986), a més de moltes altres publicacions sobre la disciplina urbanística entesa com a servei i no com a negoci: Solar y hábitat. El medio físico en la construcción de los núcleos castellonenses (Diputació de Castelló, 1992), La Plana de Castelló. Estudio geográfico (Diputació de Castelló, 1993), etc.

El proper divendres dia 25 d'abril, oficialment Diada de les Corts Valencianes, parlarem amb Vicent Ortells d'urbanisme

L'URBANISME A VILA-REAL: passat, present i futur, sopar -xarrada,

al restaurant CAL DIMONI, a partir de les 21.30 h., mentre sopem. Es tracta d'una altra activitat cultural, emmarcada dins l'Any Jaume I, organitzada pel Bloc Nacionalista Valencià de Vila-real i oberta a tota la societat interessada en aquesta temàtica fonamental pel futur immediat de la nostra ciutat.

L'urbanisme de consens és possible, a més de desitjable, perquè els regidors i els equips de govern tenen un mandat de quatre anys i no és étic hipotecar una ciutat amb polítiques de fets consumats i no consensuats quan, en la pràctica, la seua aplicació i les seues conseqüencies (positives o negatives) abracen molt més que una legislatura. El Vila-real del plànol de Viciana, lloat per Eiximenis a la baixa Edat Mitjana pels seus carrers perpendiculars i la seua plaça gòtica amb el cardo i el decumanus, ha esdevingut als darrers anys un laberint intransitable, amb uns accessos prou lamentables i unes dotacions en infrastructures obsoletes per l'agument demogràfric... Té solució, Vila-real? Des del BLOC pensem que sí. Vila-real pot solucionar-se des de l'urbanisme... per suposat, de consens.

Si desitgeu acudir, ja ho sabeu (llegiu la tarja adjunta), el preu és de 32 EUR, el menú de qualitat (pregunteu al telèfon 630 038 036) i, pel mateix preu, podeu opinar i, fins i tot, preguntar coses com aquestes:

-És suficient la participació ciutadana contestant a un qüestionari estàndard adoptat i adaptat per l'equipn de govern de Vila-real?

-Vila-real només pot créixer cap a l'Horta, en direcció a Borriana?

-És innevitable traslladar l'Estació de Renfe cap a la ratlla amb Borriana si, a dia d'avui, l'estació de Vila-real és una de les que comptem amb més trànsit de viatgers per la comoditat que suposa pujar al tren sense necessitat d'acudir en cotxe (com a Castelló, Nules, Sagunt, el Cabanyal o València capital...)?

-S'ha de reservar una zona agrícola amb totes les compensacions que calguen als llauradors i propietaris?

-És possible fer alguna cosa més per protegir el patrimoni arquitectònic rural i urbà?

-Per què han de pagar els veïns de Vila-real la ronda sud-oest si és un projecte de la Generalitat Valenciana?

-Tenim prou sòl industrial? Què passa a la carretera d'Onda?

-Per a quan el bulevard fins a Borriana?

-És un parxe el TVRcas? Per a quan una estació d'autobusos com tenen les ciutats de més de 50.000 habitants?

-És la partida Madrigal una zona residencial de luxe amb uns carreronets i unes voreres tan estretes? Per què no s'ha medit a tots els veïns amb la mateixa vara?

... I moltes altres coses concretes que poden comentar-me al blog i que poden eixir a la sobretaula. Vila-real per als vila-realencs! (persones que viuen, treballen, s'estimen i/o són empadronades a la ciutat fundada per Jaume I el Conqueridor). S'accepten propostes sense enquesta prèvia...

A Vila-real, des de dimecres a la nit, hi ha festa.

Festes patronals en honor de Sant Pasqual, barrejades de festa futbolística pel subcampionat (diumenge a la nit al Madridal i dilluns amb concert) i, en acabar la festa el diumenge 18 de maig, no cal oblidar que el dimarts, dia 20 de maig, s'acomplirà el Desé Aniversari del primer ascens del Vila-real Club de Futbol a la Primera Divisió.



Si heu pegat una ullada al programa, n'hi ha per tots els gustos. Us esperem a Vila-real. Bones festes!

Ho tenien tot preparat a la Cibeles...

El Vila-real (que segons Madriz, és al futbol el que Terol a la demografia ja que s'encaboten en negar la nostra existència) havia d'empatar o perdre, el Real Madrid, naturalment, ja tenia el partit guanyat abans de jugar-lo i a totes les televisions locals de Madrid (TV1, TV2, Antena3, Cuatro, Tele5, La Sexta, La7, La 8.. i la que fa 1000) portaven tota la setmana parlant de la festa blanca...

Però el Vila-real existeix i, a més, és el segon equip de la LLiga Espanyola, a quatre punts del Barça, a 10 de l'Atlètic de Madrid (el quart) i, per tant, amb la Champions a la butxaca quan encara queden 12 punts en disputa...

Un golàs de Senna i un 0-1 final, un partit discret, i a seguir fruint del futbol, de la Lliga i de l'èxit de l'equipàs de la ciutat que compta amb menys habitants a la Primera Divisió (52.642 exactament, més la població fluctuant no empadronada) cosa que, a hores d'ara, no és més que una anècdota...

Ho dic perquè, com tota la gent de trellat té clar, el nombre d'habitants d'una ciutat no serà mai com el còmput de punts a l'esport... En futbol, quants més punts millor. En demografia, quants més serveis i menys habitants, encara millor: a Vila-real, a dia d'avui, anem faltats de serveis i sobrats de bon futbol.

A vore si d'una vegada per totes, els èxits del futbol serveixen perquè les autoritats que manen dels diners públics (autonòmiques i estatals) ens ajuden a posar aquest excel·lent poble (la gent) al nivell d'infrastructures que, com a ciutat, li correspon... i, les properes temporades (perquè el Vila-real té vocació de seguir en Primera i en Europa) podem acollir com cal als europeus que ens visiten, vinguen de Glasgow, de Florència, de París o de Londres.

La setmana que ve ja felicitarem als del Barça (per passar a la final de la Champions) i, encara que no s'ho mereixen molt, també, si voleu, als blancs que tant ens ignoren...

Des del triomf del parlamentarisme liberal, la destresa en la comunicació lingüística ha estat considerada com una de les principals habilitats a l'hora de garantir el futur dels nostres representants polítics.

De tota manera, als darrers anys l'oratòria ha abandonat els formalismes i l'eloqüència grandiloqüent per donar pas a les tècniques basades en l'originalitat de la conversa encara que, cada vegada, hi ha més oradors/lectors, és a dir, se llig, no se predica, ni se declama...

No és fàcil parlar en públic i molts menys en actes protocolaris, com ara la proclamació de la Reina de les Festes on la gent en general i, sobretot, els amics i familiars de les Dames d'Honor, solen estar més pendents, com és normal, de l'estètica i la imatge externa de les xiquetes o dels factors emocionals individuals que no dels sentiments cololectius que pot despertar el discurs d'un mantenidor vingut de fora...

La presentació de la Reina de les Festes de Vila-real, Assun Alamillo Costa, i les Dames de la seua Cort d'Honor va tenir lloc la nit de dimecres (30 d'abril) en el marc d'un auditori, de gom a gom, amb un escenari decorat amb molt de gust, uns presentadors vila-realencs reconeguts al món televisiu (Blanca Benlloch i Abel Campos) i un ritme molt dinàmic, donada la nombrosa representació de reines i dames de les ciutats de la comarca, incloent la representació de Vila-real al 2007 o la gran quantitat d'institucions públiques i privades, locals i d'altres àmbits més llunyans, que se sumaren a l'acte amb el seu corresponent present floral, ornamental o artístic.

Tot va transcórrer d'allò més bé. Fins i tot el mantenidor de l'acte, l'honorable senyor En Manuel Cervera Taulet, conseller de Sanitat, es va esforçar en plantejar un discurs agradable, fent oberts els fonemes valencians que calia, aconseguint-ho en nombroses ocasions fins que, de sobte, l'auditori de Vila-real es va veure envaït de polps, mariscos, arrossos negres, all-i-pebres, infants... Estava a punt de començar el Festival de Teatre al Carrer.

En definitiva, una nit molt agradable on l'audiència va gaudir, sobre tot, de les excelolents tapes servides a la carpa del Restaurant de l'Ermita de la Mare de Déu de Gràcia fins esgotar existències. L'any que ve, sense acritud, esperem un mantenidor de casa: Vicent Pitarch, Rosanna Cantavella, Adolf Piquer, Ferran Carbó, Enric Portalés, ... Jo sempre reivindique els amics, però a Vila-real hi ha un fum d'oradors galàctics de talla internacional.

Visca la gastronomia... i l'oratòria!

Plou poc però, pel poc que plou, plou prou... Aquesta dita popular valenciana (tradicional) que, de segur, mai la pronuncien els dirigents populars valencians (Camps i els del PP en general), ni molt menys els murcians, ve avalada per les estadístiques i la premsa: aquesta setmana passada, sense anar més lluny, a Castelló hem tingut que buidar els pantans per l'excés d'aigua de pluja, sí senyor! (cliqueu o, si ho preferiu, llegiu la notícia que s'adjunta al final del post).

Total, que tant de clamar i alarmar per la sequera i la manca d'aigua (per a camps de golf, apartaments, ocis i negocis immobiliaris que, ara, semblen una mica decaiguts), i ara resulta que, almenys a Castelló, com sempre, anem sobrats (recordeu aquell any quan la força de l'aigua va véncer els taps del Pantà de Maria Cristina?). Els que haurien de fer els poders públics és parlar/manipular menys i actuar més: que s'ha fet de la cultura de l'aigua dels nostres avis, de les cisternes i els aljubs? Per què no obliguen els contratistes a fer-ne a totes les finques de nova construcció? Per què l'aigua dels rius no volen que vaja al mar, que és el morir, i la del plogut tant els dóna?

Amb la lectura, diguen el que diguen els diaris, sembla que passa el mateix: Llegim poc però, pel poc que llegim, llegim prou... No obstant, com en el tema de l'aigua, mai hem de ser conformistes i, de la mateixa manera que demanem mesures per a l'estalvi d'un bé tant preuat i necessari (per al consum humà i el reg, per aquest orde), també les demanem per al foment de la lectura i, sobre tot, de la lectura en la nostra llengua, en valencià, perquè malgrat l'esforç del personal docent i l'èxit -un any més- dels Premis Sambori per als alumness de Primària, ESO i Batxillerat dels pobles de la Plana (lliurats dissabte passat a Vila-real, en un Auditori de gom a gom), les estadístiques diuen que, darrerament, l'índex de lectura en valencià decau en zones valencianoparlants... mentre la Conselleria d'Educació apunta cap a la Gran Bretanya.

De tota manera, s'ha de ser optimistes, perquè si l'Índex del Benestar dels valencians també ha decaigut als darrers anys fins situar-se al lloc número 11 d'entre totes les comunitats autònomes, també és normal que als índexs de lectura ocupem l'11é lloc però -ho torne a repetir- mai devem ser conformistes.

L'oratge, igual que no sap ploure (Raimon dixit fa 40 anys), mai ha contribuït a la lectura, ni a l'estudi. Com vaig comentar-li a una professora anglesa, ara fa uns anys, la gent de Londres que estudia no té cap mèrit perquè, en definitiva, el clima humit oceànic convida a la reflexió. Els valencians, en canvi, sempre hem fet vida al carrer, perquè el sol de la Mediterrània enfoca les radiacions cap a la festa, la cridòria i el rebombori... És per això, que hem de lloar els lectors de la terra i, encara més, tots aquells que ho fan en valencià després de 301 anys de lluita.

Llegir les rondalles clàssiques d'Enric Valor, els contes postmoders de Quim Monzó, les Memòries de Jordi Pujol i, fins i tot, les obres del Ruiz Zafón és una pràctica d'allò més saludable i si, a més, fem cas dels consells de l'expert com ara Vicent Usó -i acabem remenant entre les obres més ocultes de la llibreria-, això ja és per a nota. Llàstima que aquesta depressió, o borrasca, que ve de la Gran Bretanya (de Manchester, concretament) ens pot fer malbé el Sant Jordi. Aquest oratget que ha perjudicat València (el), encara ens tocarà la... (Champions blaugrana?). Però... no me canvieu de tema: si sou de Vila-real, de les Illes, de Barcelona, de València, tant se val... Llegiu, llegiu, que el món, mentre hi ha futbol encara no s'acaba... perquè, efectivament, el MARCA i l'SPORT continuen sent les lectures, de capçalera, de la nostra gent mediterrània.

No estan els temps per despreciar res, almenys a les comarques centrals de Castelló. Que s'ha de fer un aeroport perquè som l'única província mediterrània que no compta amb aquesta infrastructura? D'acord... i si poguera fer-se amb diners públics de l'estat o de l'autonomia, millor encara. Que s'ha d'unir els pobles de La Plana mitjançant un transport públic terrestre, diguem-li carro-i-haca, trolebús o Panderola? D'acord, però si es fa amb diners públics de l'estat o de l'autonomia, i aquest transport ve acompanyat d'alguna cosa més, potser no serà, només, un parxe... perquè, de moment, el cas del TVRCAS o el blus del trolebús (encara que la mona es canvie de jaqueta, sempre serà mona), sona a parxe o solució puntual a molt llarg termini perquè no se diga que no se fa res...

En el cas de Vila-real, el TVRCas o transport de via reservada de Castelló, ens aportarà (d'ací a 5 anys, o més, és a dir, quan arribe) el següent:
1) Llevarà moltes places d'aparcament als carrers, ja que es de "via reservada".
2) Farà més estrets els ja estretíssims vials de la ciutat de Vila-real i, a més, ocuparà bona part dels escassos vials amples amb que comptem.
3) Com, al capdavall, es tracta d'un trolebús (l'amic Pasqual Batalla dixit), tampoc solucionarà el problema del transport entre Vila-real i, sobretot, Castelló (que mal comunicats que estem amb la capital de La Plana: perquè no es projecta un vial a dos carrils, per salvar la "Rotonda de la Muerte", semblant al projecte entre Vila-real i Onda per salvar l'autovialenta de les rodones?).

La comarca de La Plana (Baixa o Alta, tant se val) compta amb més de 300.000 habitants, amb tendència a l'alça, i es mereix un tracte preferent per part de la Generalitat Valenciana i el Govern de l'Estat que, des de sempre, ens han marginat a l'hora de realitzar les inversions mínimes que necessitem: Estacioneta de Castelló (per on no podrà pasar l'AVE ... Maria Puríssima, quina vergonya!), Hospitalet de Vila-real, desviamentet de la carretereta Nacionaleta 340 amb només un carrilet a cada costadet, etc.

Ja sabem que Solbes té problemes per quadrar els comptes a Madrid, la Generalitat Valenciana fa anys que no té un duro (deu mils de milions a les universitats i s'ho gasta tot a València capital), l'Ajuntament de Castelló tampoc, el de Vila-real -per ara- és el més ric, ja que s'han encabotat de seguir perdonant-li totes les inversions a la Generalitat i, per si quedava alguna cosa, els vila-realencs ens pagarem de les nostres butxaques la Ronda Sud-oest (en agraiment per l'agilitat a l'hora d'acabar les obres de la carretera d'Onda?, on no han estat capaços de desdoblar un miserable pontet a l'altura de l'AP-7?)... Però tenim un avantatge: a Vila-real no hi ha el perill de partir cap jardí o parc, per manca d'existències

Als anys seixanta del segle passat ens van furtar La Panderola, un ferrocarril de vapor que unia Castelló, Almassora, Vila-real, Onda i Borriana, ara ens estant furtant la paciència i, en l'aspecte fiscal, la cartera...

CIBELES: Me tienen agobiá, con tanto andamio!!!



JAUME I DE VILA-REAL: No te queixes, Cibeles, perquè pitjor és el que mes passa a mi, que em tenen segrestat al Magatzem Municipal... Quan, a Vila-real, si forem la meitat d'exagerats que vosaltres, ja hauríem d'estar preparant els andamis per si el dimecres aconseguim el subcampionat!!!



FONT DE CANALETES: Vinga, Jaume, que us queixeu de vici. Almenys la gent se'n recorda de vosaltres. Mireu com passen de mi... I després diuen que volen aigua!!!



Ací teniu LA LLIGA EN TRES VINYETES:
La Cibeles, Jaume I i Canaletes.

A Vila-real teníem clar, des de l'inici, que havíem de renunciar a guanyar la Lliga perquè s'està remodelant la Plaça Major (segons un projecte de quan encara estàvem en Segona B: com passen els anys a Ca la Vila!!!), tenim l'estàtua més emblemàtica de la ciutat, és a dir, la del rei fundador de Vila-real, Jaume I, a l'atur i tothom està esperant guanyar el Subcampionat de Lliga perquè això resultarà, fins i tot, més fàcil que acabar les obres del cor de la ciutat.

Santa Paciència, beneït futbol!

I això és tot. Els comentaris els podeu afegir vosaltres. Bona nit!

El dijous passat vaig assistir, en representació del BLOC, a la roda de premsa que oferia Escola Valenciana, a la seu del Consell Valencià de Cultura, per presentar les Trobades 2008. El BLOC no falta mai a esta convocatòria, ja que per nosaltres Escola Valenciana és una de les entitats cíviques més importants del nostre país. Tot el treball que fan a favor de la recuperació de la nostra llengua a l'escola, però també preocupant-se pel seu ús social, és impagable.
Enguany, les Trobades fan 23 anys i es celebrem amb el lema "el valencià és futur". Diego Gómez, president de l'entitat, va explicar que amb este lema "es vol transmetre un missatge en positiu, una declaració d'intencions, convençuts que l'aposta de l'entitat per promoure la nostra llengua en diversos àmbits està donant els seus fruits, davant l'escassa política lingüística del govern valencià". Té tota la raó. 25 anys després de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament en Valencià, a hores d'ara no existeix la Direcció General de Política Lingüística, i no parlem ja d'una Oficina de Drets Lingüístics, ambiciosa proposta que presentarà Escola Valenciana al mes de novembre, tot coincidint amb la data de l'aniversari de la LUEV.
Gómez va dir que estava convençut que si el Rei Jaume I visquera ara, aniria a les Trobades amb la samarreta de la festa per la llengua. Segur. I ben probablement hauria ajudat a l'entitat a celebrar-les, no com el govern valencià, que no les subvenciona. El PP s'omple la boca de paraules grandiloqüents, vol demostrar la seua gran valenciania, però no dóna suport a la manifestació més important, a favor de la nostra llengua, que es celebra al País Valencià. Els importa poc el valencià, al govern de Camps. A més de gastar-lo poc, i alguns i algunes, gens, manifesten un gran menyspreu pel nostre tret cultural més important, com demostra l'absència del Conseller Font de Mora en el ple de les Corts on havia de respondre a una pregunta del BLOC sobre el tema de les ajudes a les Trobades.
Tots i totes els que som usuaris del valencià, els que volem viure en la nostra llengua, en tots els àmbits en els que ens relacionem ací a la nostra terra; que volem que el valencià siga una eina d'enteniment, de comunicació, de coneixement, i no font de crispació i conflicte; tots i totes, de segur ens anirem trobant en alguna de les 19 Festes per la Llengua organitzades esta primavera per Escola Valenciana. Un plaer.

Que no us enganyen, que ve el 2 de maig, el segon centenari de quan Espanya se trencava de veres... I se trencava, precisament, allò que els Borbons -Felip V en concret- havien intentar acoblar i unificar por el justo derecho de conquista, a partir del 1707, és a dir, només cent anys abans...

La història d'Espanya és, com quasi totes, prou lamentable. Començant per l'inici de l'imperi-negoci castellà a Amèrica (fins la segona meitat del segle XVIII, els ports de l'antiga Corona d'Aragó tingueren vetat el comerç ultramarí) que consolidà, tal vegada, una forma d'entendre la vida. Després vingué la imposició de les Lleis de Castella a tot el territori en nom d'una uniformitat que mai s'ha aconseguit, perquè tant bascos com navarresos aconseguiren el reconeixement dels Furs propis (que encara reconeix la Constitució actual per allò del concert econòmic) mentre recolzaven Felip V a carregar-se els nostres.

L'única data on, potser, quasi tots els ciutadans de l'estat caminaren de la mà fou, precisament, a partir del 2 de maig de 1808 (si ens oblidem dels afrancesats) perquè un enemic extern aconsellava allò de junts i revoltats... Però, una vegada el francès retorna a París, la Història del segle XIX i la del XX, és, ni més ni menys, que una guerra civil contínua amb motins, pronunciaments i intents de cops d'estat per part de tothom: conservadors, liberals, carlins, republicans, feixistes, revolucionaris d'esquerra... Si s'hagués de celebrar un dia de la Nación Española (¿?) aquest hauria de ser, necessàriament, el 2 de maig o, com a molt, el 6 de desembre, però mai el 12 d'octubre instituít per un dictador...

Ara fa 27 anys, només, que no n'hi ha cap intent de cop d'Estat i, a més, Espanya pertany a la Unió Europea i aquesta classe de coses estarien molt mal vistes des de Brussel·les... És per això que, malgrat la crisi conjuntural de l'ús i'abús de l'atovó i la hipoteca immobiliària, podem afirmar que qualsevol temps passat no ha estat mai millor. I això que, malgrat la democràcia consolidada, comptem amb una esquerra funambulista i una dreta que no sap cap on pegar...

Espanya mai se trenca, però n'ha tingut moltes ocasions.

Per segon diumenge consecutiu, Vila-real s'ha quedat sense cavalcada per culpa de / gràcies a / LA PLUJA / EL PLOGUT / HA PLOGUT / AIGUA PER A TOTS! Si diumenge passat va ploure tot el matí fins l'hora d'acordar la suspensió, ahir va estar a l'inrevés: tot el matí sota un sol de justícia fins les cinc en punt de la vesprada, com a una tragèdia taurina escrita per Garcia Lorca... De tota manera, els seguidors dels ours de Santa Clara han estat de sort perquè, pràcticament, s'ha fet tots els actes previstos llevat de la gafada cavalcada...

Però, a mal / bon temps, bona / mala foto... Ací teniu les carrosses, en una mena de cavalcada virtual del que hauria pogut estar i no va poder ser. Com sempre, bon humor, millor crítica i els temes que estan en boca de tots els vila-realencs.

LES INTERMINABLES OBRES DEL PÀRKING DE L'AJUNTAMENT QUE HAN CONDICIONAT EL SEGREST DE L'ESTÀTUA DE JAUME I DEL BELLMIG DE LA PLAÇA MAJOR







EL POSTRE DE SANT PASQUAL O EL QUE FAÇA FALTA PER AUTOENGANYAR-NOS, EN EL PRESENT, AMB UN INEXISTENT VILA-REAL TURÍSTIC: turisme industrial, llaurador?





LA SORPRENENT RAPIDESA EN CREAR UN SURREALISTA CARRILBICI A BASE DE PINTAR DE VERD EL TERRA D'UN CARRER DE VIANANTS O EL VICI DE CANVIAR D'OPINIÓ, DESPRÉS D'UNA RECOLLIDA DE FIRMES, PER RECONVERTIR EL PROJECTE INICIAL EN QUALSEVOL REALITAT-EXCUSA (APROFITANT QUE LA SÉQUIA PASSAVA PER ALLÍ, PER EXEMPLE EN UNA RUTA DE L'AIGUA) UNA VEGADA TIRATS AL FEM UN FUM D'EUROS DE LES BUTXAQUES DE TOTS ELS VILA-REALENCS (I AIXÍ TINDREM RATLLES VERDES INSERVIBLES IN SECULA, SECULÒRUM, JA QUE ESBORRAR-LES COSTA, ENCARA, MOLTS MÉS DINERS... PÚBLICS)




LA CRISI IMMOBILIÀRIA



LES BARRERES PER ACCEDIR A L'HOSPITAL DE LA PLANA DEGUT A LA SEMPITERNA PRECARIETAT DE LES INFRASTRUCTURES VIÀRIES


EL SECULAR RETARD EN TOTA CLASSE D'OBRA PP... PÚBLICA: CENTRE DE TECNIFICACIÓ ESPORTIVA


ELS ROBATORIS DE COURE A LES SÉNIES I POUS DE REG


CONTENIDORS, VORERES I CARRERS SOTERRATS DE (podeu completar la frase)... a Vila-brutícia


QUI TÉ BOCA, S'EQUIVOCA... QUI TÉ ESPASA I JUGA AMB ELLA TOTS ELS DIES, ACABA FENT-SE SANG, MALA SANG...


TEMÀTICA FESTERA

Normativa cívica als casals


Xovinisme fester (rànking)


Encierro: de bous o de xarangues?


La febra groga dels subcampions (abans del 0-2 a Riazor)


La reina i les dames vistes per la part posterior de la carrossa