He seguit amb molt d'interés, des del mateix dia del seu naixement (i fins i tot abans), la trajectòria de L'informatiu. Crear, mantenir i fer créixer un mitjà de comunicació amb personalitat i capaç de marcar agenda pròpia només és possible si al darrere hi ha un bon equip de periodistes de raça. Aquesta és la sort que tenim tots...

Valencia at the end of time, Jim MurphyHui pose un altre punt. Espere que punt i seguit, o, com a molt, punt i a banda. Com ja vaig fer quan estava acabant la tesina, ara fa més de tres anys, deixe el blog temporalment en nom i benefici de l'empresa acadèmica i laboral que m'ocupa des de fa vora sis anys: la tesi doctoral. Això està a punt d'arribar, però cal fer l'esforç final, un esforç molt

Aprofitant el mes d'agost, un mes en què l'opinió pública està pendent de les seues vacances i no del dia a dia del que ocorre a la ciutat, un any més, el govern municipal fa una altra passa en el camí de la privatització de la gestió dels serveis municipals. Ara li ha tocat el torn a la recollida de fem, la neteja viària, el reciclatge dels residus, la neteja d'edificis públics, la neteja de les platges, la conservació de les vies públiques, el manteniment de les zones verdes, el servei de grua municipal, el control del servei d'estacionament limitat...

Cal recordar que fins ara, la gestió d'estos serveis estava en mans de diverses contractes. A partir d'ara, s'enceta el camí de la privatització total, de la creació d'una altra societat mixta que els gestione durant els pròxims 25 anys. La veritat és que estàvem esperant la jugada i no ens ha pillat de sorpresa. Però, en este cas, la privatització serà encara més evident perquè, voluntàriament i sense cap tipus de lògica, l'ajuntament ha renunciat a posseir la majoria de les participacions en l'empresa mixta que es cree en favor del soci privat que es designe. És a dir, en un servei públic, una entitat pública com l'Ajuntament de Gandia, de manera estranyament voluntària, perdrà la majoria en el consell d'administració de l'empresa mixta.

Així docns, a l'espera de les decisions pròximes que prenga Orengo, podem augurar perfectament els objectius que es pretenen aconseguir amb l'operació de privatització i les conseqüències que se'n derivaran. En primer lloc, crec que tot el muntatge s'ha preparat per aconseguir acumular en un únic pagament, que cobrarà el govern municipal l'any que ve, una quantitat econòmica, semblant a un cànon, del soci amb el qual es constituïsca l'empresa mixta. D'eixa manera es podrà salvar el pressupost del 2011.

Que ningú no s'enganye. L'objectiu del canvi que ara s'aprova no és "millorar la gestió dels serveis" com diu Orengo, sinó acumular en un exercici, el del 2011, la major quantitat d'euros que puguen traure-li a una concessió que durarà 25 anys. I això a costa d'incrementar en els pròxims exercicis el preu de la recollida de fem i el cost de la prestació dels altres serveis que ara passen a mans privades. Però, com que això ho hauran de gestionar altres corporacions, ja no els importa.

Però és que en este cas la perversió del muntatge és encara major que en el dels cànons de l'aigua i en el del clavegueram. Si en estos últims serveis, els cànons es van obtindre a partir dels increments dels preus de les tarifes repercutides als consumidors, en el cas que ens ocupa, el nou sistema de gestió comportarà un augment del preu de la recollida de fem i un augment dels costos dels altres serveis dels quals s'ocuparà la nova empresa mixta que es cree. Uns serveis que es paguen a càrrec del pressupost municipal. Perquè si realment, amb el nou sistema de gestió, es creu que s'aconseguirà baixar els costos d'explotació, el més normal és que eixa disminució repercutira en una baixa del rebut del fem, cosa que, ja ho anunciem des d'ací, el govern municipal no farà.

Un altre objectiu de la creació de l'empresa mixta és la de fer la gestió d'estos serveis encara més opaca. Com que els regidors de l'oposició no tindran presència en el Consell d'Administració de l'empresa mixta, la gestió dels serveis quedarà totalment apartada del control d'eixos grups.

Concloent, no acceptem de cap de les maneres les raons aportades pel govern municipal per a justificar l'operació, perquè, igual que s'ha vist en el cas del clavegueram, tot este entramat no té una altra finalitat que incrementar l'opacitat en la gestió dels serveis públics i cobrar una quantitat anticipada a l'empresa que coparticipe en l'empresa mixta a canvi de pujar en un futur el preu del servei, en este cas el del rebut del fem que tots els ciutadans de Gandia paguen.

Com que el teòleg i exfranciscà Joxe Arregi Olaizola té tota la meua "pobra" solidaritat haig de fer-vos-en partícips. 

JAVIER MORÁN (Diario de Mallorca)

Encara que formalment no és així i que les estacions de l'any seguixen uns altres calendaris, quan tanquem l'agost, sempre tinc la sensació que l'estiu ja s'ha acabat… Malgrat que la calor no se n'acabe d'anar o que aquest mes haja estat tan atípic per a mi, enguany no n'és una excepció.

Com us dic, ha estat un agost ben estrany, sense viatgets, sense escapades, sense platja, sense massa desconnexió i sense cap sorpresa, que no fóra les que Marc ens donava, de tant en tant, des del ventre de sa mare. Tot el mes acompanyant Macu en el seu repòs (que encara continua, per cert), visitant setmanalment el ginecòleg (ingrés en l'Hospital durant uns dies, inclòs!), i gaudint de l'experiència, esgotadora però meravellosa, de fer realment de pare. No obstant això, ni se'm passa pel cap de queixar-me, perquè aquesta situació m'ha permés compartir la majoria d'hores del dia amb el meu fill.

Una mena de "regal", aquest, que la vida m'ha aportat, ara que comença de veritat la voràgine de treball de la incansable precampanya electoral; i tot just quan, si més no fins a finals del mes de maig, per desgràcia serà cada vegada més complicat trobar algun grapat d'engrunes de temps per passar-lo al costat dels meus… I és que no em cansaré mai de repetir que per a la vida tot té un sentit i que les coses sempre ocorren en el moment necessari, així de simple… Als pobres mortals que, sovint, restem bocabadats observant incrèduls com passa el temps per davant dels nostres nassos sense comprendre pràcticament res, ens toca el repte difícil ja no tant de buscar les respostes, sinó, ben al contrari, encertar amb les preguntes…

Així doncs, i tot i que en aquest món de la política alguns creguen que no fas res, si no apareixes tots els dies en els mitjans de comunicació, he aprofitat la meua estada per casa per estar políticament actiu al llarg de tot el mes, sempre que les circumstàncies familiars m'han deixat alguna estoneta lliure.

El dissabte 7, a la vesprada, vaig haver de multiplicar-me d'alguna manera, i per una banda, acompanyat per Enric Morera, Rafa Climent i Pep Jordà, com a secretari comarcal, Enric, Ester i Miquel vam assistir com tots els anys a l'Entrada de les Festes de Cocentaina; i per l'altra, poques hores després acudia al Collao, a la Presentació oficial del CD Alcoyano, que jugava un partit amistós contra l'Hèrcules.

El dia 10, de matí, concertava a l'Ajuntament una entrevista amb el diari El Mundo, que eixiria publicada quatre dies més tard. Em va alegrar el fet que, des de la delegació d'Alacant d'aquest mitjà, s'interessaren pel candidat pel BLOC a l'Alcaldia d'Alcoi. Que generem eixes expectatives també fora de l'àmbit municipal, només pot voler dir que les coses s'estan fent raonablement bé i que anem pel bon camí!

Dos dies més tard, el 12 a la nit, Joan Antoni Cerdà, el nostre candidat a l'Alcaldia de Castalla, ens convidava a Rafa Climent, a Pep Jordà i a mi, a un acte que, mea culpa, no sabia ni que existia: la solta de vaquetes. Vam sopar ben a gust, en companyia de les dones i dels homes d'un dels cololectius del BLOC més importants de la comarca, a la fresca i a peu de carrer, com es feia des dels temps ancestrals.

Quasi una setmana més tard, el dia 18, vaig visitar Gavarda com a secretari de Política Municipal i Institucional de l'Executiva Nacional per fer costat el nostre alcalde Pere i els seus companys de Grup Municipal, Paco i Mariam, en la moció de censura que uns independents i el PPSOE van fer contra ells. La política, sense persones que la defensen amb l'ètica i els valors, es reduïx a un simple mercadeig entre personatges mediocres… I, dissortadament sobretot per a la gent d'aquest poble de la Ribera, eixe és l'espectacle que vam presenciar aquell dimecres.

Al dia següent, enmig d'una intensa pluja d'estiu, visitava el Parc de Bombers d'Alcoi i comarca, per tal que un dels seus representants, Miquel Pla, representant de CCOO en la Junta de Personal, m'explicara en quina situació es troba aquest cololectiu professional. És indignant com persones que es juguen la vida per salvar les dels altres, hagen d'estar en mans d'irresponsables, com ara el seu diputat i regidor del PP alcoià, Javier Castañer; el qual manté huit assessors personals, que ningú no sap què és el que fan exactament, i promou una obra com el Museu de Bombers sembla que amb un 200% de sobre cost…; mentre els nega a dotar-los d'unes condicions laborals mínimes i mira cap a un altre costat quan li demanen que l'administració pague allò que els deu (més de huit milions d'euros, sols al Consorci de les comarques d'Alacant, i trenta-un milions, als de tot el País). Vergonya, cavallers, vergonya… Com cantarien els bons d'Al Tall…

Ja cap a final de mes, el dissabte passat, vaig assistir, de matí, a la llotja de Sant Jordi a la inauguració de l'exposició que commemora els cent anys de la Federació Valenciana de Futbol; i ja de vesprada vaig gaudir de les festes, de l'ambient, del sopar i de la companyia de molta gent estimada, a les Festes del barri dels Clots. Màrius, Cristina, Jordi, Jaume, Susanna, Pau, Begonya i molts dels seus familiars…; bloquers tots de pedra picada que em van fer passar una estona ben agradable, tot i que, com sol passar en aquests casos, no vam ser capaços d'arreglar el nostre petit món, anomenat País Valencià… Per a un altre sopar, deixarem la interessant discussió entre el cuixot i el pernil! Disculpeu, alguns ja m'entenen…

Entre tots aquests, diguem-ne actes oficials, no hem parat de fer reunions conjuntes i també individuals… Hem parlat de planificacions, de línies polítiques a seguir, de decisions importants a prendre, de llistes… D'Alcoi, de la comarca i també del País; en els tres àmbits… Estic convençut que tanta trobada i tantes hores de pensar, de reflexionar, d'analitzar, de discutir, de conversar, de patir, d'imaginar i d'ilolusions cololectives, ens serviran força per a aconseguir el nostre èxit!

Ja per acabar, hem iniciat el mes de setembre a ple rendiment. El dia 2 ens reuníem amb la Intersindical, CCOO i la UGT per mostrar-los el nostre suport a la vaga general del proper dia 29, ja que per la qualitat mínima del nostre estat del benestar i, sobretot, pel futur dels nostres fills, no es poden acceptar ni aquests retalls socials ni aquesta reforma laboral, imposada i sense consensuar, que fomenta el treball en precari i temporal… I és que és cert que "dret que es retalla, dret que ja perdem per sempre", com deien els representants sindicals.

El divendres 3 celebràvem el ple municipal corresponent al mes d'agost; i el dia següent, per una banda, feia costat a la gent de Ràdio Jove amb la seua fantàstica idea de concert solidari (enhorabona Aitor!); i per una altra, animava el Deportivo, al Collao, amb el seu derbi contra l'Ontinyent…

Ara, només tanque aquesta nova pàgina del meu diari del candidat, gitaré a Rafa i començaré a preparar-me per al dia radiofònic que m'espera demà: a les 10h, la roda de premsa on farem públic que Paco em cedix la responsabilitat de portaveu municipal del BLOC; a les 11h, comence la cololaboració bisetmanal amb el programa de política de Ràdio Jove de l'IES Andreu Sempere; i a les, 15:30h, continuem amb el tradicional "Sanedrín" de SER DEPORTIVOS de Ràdio Alcoi, en què amb els amics Ismael Mayor i Javi López comentem el partit de l'Alcoyano…

Tenim al davant reptes apassionants i molta faena per fer!! Vinga!!

NO ESCRIC ÈGLOGUES

No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?
Recórrec l'Albereda, aquells llocs familiar.
Creue les nits. Evoque les baranes del riu.
oh la solemnitat de la teua carn tendra.
del teu cos adorable sobre les llargues cames!
No hi havia a València dos cames com les teues.
Llargament escriuria sobre les teues cames.
Com si anares per l'aigua, entre una aigua invisible,
entre una aigua claríssima, venies pel carrer.
La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra.
I jo t'evoque dreta sobre les teues cames.
Carregaven els hòmens els ventruts camions.
Venien autobusos de Gandia i Paterna.
Eixien veus dels bars, l'olor d'oli fregit.
Tu venies solemne sobre les teues cames.
Carrer avall, venies entre els solars, els crits,
els infants que jugaven en eixir d'escola,
la dona arreplegava la roba del terrat,
l'home recomponia lentament un rellotge
mentre un amic parlava dels seus anys de presó
per coses de la guerra, tu venies solemne,
amb més solemnitat i dignitat tu sola,
tota la majestat amada del crepuscle.
No hi havia a València dos cames com les teues,
amb la viva alegria de la virginitat.
Sempre venies, mai no arribaves del tot,
i jo et volia així, i jo ho volia així:
nasquí per aguardar-te, per veure com venies.
Inutilment Recórrec els crepuscles, les nits.
Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions
Hi ha els bars. l'oli fregit, les parelles d'amants.
Jo recorde unes cames, les teues cames nues,
les teues llargues cames plenes de dignitat.

Situada entre les serres del Cavall i el Penyó, pertany a la Marina Alta. Està orientat d'est a oest, essent les seues proporcions més amples en el sector oriental. Al nord s'estén la planura del Castellet; al sud es dilata el Tossal de Murla i cap a l'ocàs tenim la muntanya dels Avencs o de les Coves, on destaca gegantesc i rocós el penyal de Laguar. El recorre el riu Girona, és terreny de moltes fonts. Els costats de les serres que circumval.len la vall són de pronunciat pendent, estan cobertes d'arbres, pins principalment i mont baix. El seu nom Alahiar, d'origen àrab, etimològicament significa "el millor o el dels millors". El cabdill musulmà Al-Azraq quan es va sublevar contra el rei Jaume I s'afincà en aquests indrets defensant-se inesperadament, igualment ho feren els moriscos davant l'amenaça d'expulsió en 1609, on sostingueren una lluita contra les tropes reials. Ostentà el senyoriu d'aquests indrets el duc de Gandia.

Dins de la Vall es troben els pobles de BENIMAURELL, CAMPELL i FLEIX, que formen el municipi de la Vall de Laguar, la distància dels quals és d'un quilòmetre d'un a l'altre.

BENIMAURELL: és un caseriu d'uns 300 habitants. En temps dels àrabs era un raval, del qual Jaume I donà diverses cases a Berenguer Pasqual, Raimond d'Òdena, Pere Àngel, Ramon de Sanaugia i a altres el 19 d'agost de 1240. En 1535, en erigir-se la rectoria de Campell, en segregar-la de Murla, se li annnexionà Benimaurell. El 29 de desembre de 1953 es constituí canònicament en parròquia. La seua església té per titulars els Sants Cosme i Damià.

CAMPELL: és un caseriu d'uns 350 habitants. En 1535 es constituí en rectoria de moriscos, assignant-li els annexos de Benimaurell i Fleix. El seu primer pàrroc s'anomenà Cosme Feliu. L'edifici del seu temple és molt antic, encara que el creuer i l'altar major es feren en 1700. En temps de Sant Joan de Ribera constava de 20 cases de cristians nous. L'església parroquial ha estat sempre davall l'advocació de Santa Anna.

FLEIX: és el tercer dels caserius que constitueixen el municipi, on està situat l'Ajuntament. També se l'ha anomenat Alfech o Alfeix, noms àrabs que etimològicament signifiquen: "al peu del mont", "pobles de dalt", "tossal", la qual cosa adequa perfectament a la seua situació en trobar-se al peu del mont en la Vall de Laguar, davall un penyal, en el vèrtex nord de la serra del Penyó. Antigament fou un castell. Té actualment uns 225 habitants. En crear-se la parròquia de Campell en 1535 se li annexionà Fleix, que tenia deu cases de cristians nous. El seu actual temple fou construït entre 1730 i 1733. Avui dia continua sent filial de Campell i està dedicat als Sants Abdó i Senén (o Sants Nin i Non).

Responent a la crida per celebrar també a la catosfera la I Festa Estellés que impulsa Josep Lozano, em complau fer-vos partícips d'aquests versos de Vicent Andrés Estellés:



Treballe amb molt d'amor un idioma

que em serà molt censurat de vegades.



Ho pense, ho sé, i no em puc aturar,

car he de dir coses molt necessàries

per al...