Planet Bloc::Articles
valldalbaidi | 30/7/2010 18:24:21
| 4/5
Un dia de casualitat fent zàping vaig arribar a Martín Lobo. I va parlar breument d'aquesta novel.la seua. Ni sabia qui era ni que havia mantigut un bloc al MUNDO.ES, bloc que va tancar el 15 de gener del 2009. La novel.la gira al voltant del que pot ser un any en la vida d'un homosexual (esquerrà, bessons, amb quasi trenta anys, etc.). De fet Martín Lobo no és Martín Lobo. Aquest nom ha estat el que trià per al bloc i el que ha fet servir per a títol de la novel.la. Té pàgina de facebook amb el mateix nom. I l'altre dia no sé on vaig escoltar (crec) que el cognom seu és Cid. No recorde res més. L'amiga de l'Alqueria d'Asnar ho sap millor. Si té a bé que ens ho explique en un comentari afegit.
Com que açò de la lectura és una cosa tan personal i el que m'ha agradat a mi ha d'agradar-te a tu, no sé si recomanar-vos-en la lectura. De tota manera, ho faig perquè et passes unes estones entretingudes i fresques (en aquest estiu tan calorós). Bona vesprada.
Vicent Forment | 30/7/2010 14:58:00
| 3/2
El Bloc d'Alaquàs inicia una campanya de presentació de queixes davant el Sindic de Greuges, per no haver previst la versió en Valencià del web del servei "Horta Sud en Bici"
Vos adjuntem una queixa respecte a la web del servei "Horta Sud en Bici" de la Mancomunitat de l'Horta Sud que no compta amb accés en la nostra llengua.
Vos demane que copieu i apegueu la queixa i l'envieu a la pàgina del Síndic de Greuges.
Moltes gràcies!.
L'Article seté de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià va encomanar a la Generalitat garantir l'ús normal i oficial tant del castellà com del valencià, que imposa als poders públics autonòmic i local l'obligació de conéixer i utilitzar les dos llengües oficials, sense que puga prevaldre l'una sobre l'altra.
La Llei d'Ús del Valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat i també de les administracions i corporacions municipals, així com de les empreses públiques que hi depenen.
A més, els criteris sobre l'ús del valencià aprovats pel Consell, coneguts com Declaració d'Ares del Maestre, d'1 d'octubre de 2003, indiquen que "els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s'hauran de fer, principalment en valencià".
És per això que vull denunciar la Mancomunitat de l'Horta Sud, per no haver previst la versió en Valencià del seu web del servei "Horta Sud en Bici" http://www.hortasudenbici.es/ disponible exclusivament en castellà.
sgordillo | 30/7/2010 0:42:00
| 1/1
Més visites a la nova redacció de l'Agència Catalana de Notícies (ACN): el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar; el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Enric Marín; l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el portaveu de Ciutadans, Albert Rivera; el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos; la secretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla; el president d'ERC, Joan Puigcercós; el vicepresident del Parlament Europeu, Aleix Vidal-Quadras; el cap de llista d'ICV-EUiA al Parlament, Joan Herrera; la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig; l'expert mundial en agències de notícies Oliver Boyd-Barret; els representats de la quarta agència de notícies del món, l'alemanya Deutsche Presse-Agentur (DPA) Frank Rumpf i Rainer Finke; el director de Regió 7, Marc Marcé; i el director general del Grup Segre, Juan Cal. En l'anterior apunt Visites a l'ACN vaig deixar constància de la visita del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Martí; del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; dels directors d'El Punt, La Manyana i El 9 Nou, Emili Gispert, Jordi Pérez i Jaume Espuny; de la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas; i del president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Ramon Font.
En les properes setmanes rebrem la visita d'altres càrrecs
institucionals i polítics del país que han estat convidats i també de
professionals del sector de la comunicació. Les fotografies són del company de l'Agència Oriol Campuzano.
Nomdedéu | 30/7/2010 19:43:00
| 3/5
M'assec a escriure sobre bous, amb la sana pretenció de no parlar de bous, com quasi tothom estos dies. M'interessa més el poc refinat llenguatge i el que considere escassa intel·ligència argumental de la majoria de les intervencions que he escoltat a les ràdios i televisions, i he llegit a la premsa. Em preocupen més estes darreres, perquè sent la premsa escrita la que perd més immediatesa, hauria de tindre un plus de reflexió. No ho sembla.
Per centrar-ho. PROU, una associació de defensa dels animals, presidida per un senyor argentí que només menja verduretes, va començar un procés de recollida de signatures que avalés una ILP per prohibir les corregudes de bous a Catalunya, on ell viu. En van aconseguir 180.000 i les van presentar al Parlament. En compliment de la legalitat, la Mesa del Parlament ho tramità i inicià el procés. Es convidaren a exposar els seus arguments davant la càmera a taurins i antitaurins, a poetes i banderillers, a ramaders i toreros, a crítics amb els bous i a crítics taurins. Uns dies després es passà a votació. El pa
rtit majoritari, CiU, i el PSOE van donar llibertat de vot, i el resultat és conegut. 68 vots a favor de la prohibició, 55 en contra i 9 abstencions. Traduït, a partir de l'1 de gener del 2012, la Monumental de Barcelona (única plaça en actiu a Catalunya) deixarà de fer les 4 o 5 corregudes a l'any que feia. Ni més ni menys que això.
rtit majoritari, CiU, i el PSOE van donar llibertat de vot, i el resultat és conegut. 68 vots a favor de la prohibició, 55 en contra i 9 abstencions. Traduït, a partir de l'1 de gener del 2012, la Monumental de Barcelona (única plaça en actiu a Catalunya) deixarà de fer les 4 o 5 corregudes a l'any que feia. Ni més ni menys que això. A partir d'ací s'han produit reaccions fascinants, i és ací on vull centrar-me. Alguns han considerat que el procediment adolia de reflexió social, com el President Montilla, obviant que neix de la societat civil, i que ha tingut un llarg període de debat plural. Altres, en les xarxes socials, i en mitjans de comunicació, parlen directament de feixisme i falta de democràcia. El mateix Vicealcalde de Castelló comparava la situació amb la dictadura de Franco, tot dient que aquell també prohibia coses. Obvia el Vice que a l'ajuntament es passa el dia prohibint coses (beure fora d'hores a les tasques, posar la música forta, construir ací o allà...), però obvia sobretot la legitimitat democràtica d'un Parlament triat per sufragi universal. Fa molt vergonya aliena sentir-lo parlar a ell d'abusos de majories. A ell! A ell i els seus, que impedeixen votar en plenari les propostes de l'oposició (només caldria que votaren que no per guanyar) presentant esmenes que desvirtuen absolutament el sentit de les nostres propostes.
El President Camps també es va pronunciar, i va titllar la decissió d'antidemocràtica, tot afirmant: "ací no passaria". I tant que no! Ja es va donar el cas, quan Xuquer Viu va recollir les signatures necessaries per avalar una ILP, i el PP es va negar a debatre-la en les Corts. Això deu ser més democràtic que escoltar la ciutadania i votar. I estos demòcrates de ral i mig ens pretenen donar ara lliçons!
S'ha dit que "no son los toros, es España", i jo hi estic d'acord. La majoria dels que bramen contra la prohibició no ho fan per defensar l'espectacle (lamentable, si volen saber la meua opinió) de les corregudes, sinó perquè consideren que és un símbol d'espanyolitat. Ja dic ara, que quin país més estrany, que sembla cohesionar-se quan la selecció de futbol guanya, i trencar-se en bocins si una plaça de bous tanca. No estic segur que passe això a Noruega si demà Sør-Trøndelag decidís democràticament deixar de conrear salmó en piscifactoria perquè ho troben inhumà.
Alguns acusen els diputats de no votar en defensa dels animals, sinó per qüestions polítiques. Segurament. És que són polítics! Jo crec que alguns han votat per raons animalistes. I és lícit. I també crec que altres ho han fet per raons identità
ries, i també és lícit. Tan lícit, com que a Madrid vulguen declarar BIC eixe espectacle.
ries, i també és lícit. Tan lícit, com que a Madrid vulguen declarar BIC eixe espectacle.El que em fa més gràcia és l'escassa habilitat argumentativa d'aquells que, en portada, per defensar les corridas, clamen contra els bous de foc i els bous de vila. No sembla, francament no sembla, l'argument més intel·ligent. Però supose que no parlàvem d'intel·ligència. Ni de bous.
MªG Molés | 30/7/2010 14:58:00
| 2/3
De forma silenciosa i amb minves econòmiques sobre la marxa que s'acumulen als retalls de principis d'any, el valencià s'està quedant orfe d'ajudes i subvencions de la Generalitat. Durant el mes de juny, i sota l'excusa de la crisi econòmica, estem assistint a un preocupant retall de partides destinades a la promoció del valencià que posen en perill l'objectiu d'assolir la normalització de la nostra llengua. És difícil trobar enguany una matèria transversal que resulte tan perjudicada com la promoció de la nostra pròpia llengua.
En tan sols una setmana la Conselleria d'Educació ha reduït fins a 6 partides distintes destinades a la promoció de l'ús del valencià. En 5 dies 340.000 EUR disminuïts en aquest capítol.
Cal tindre en compte que aquest retall del 30% en distintes partides s'acumula al retall del 35% que s'havia produït en els pressuposts de l'exercici actual, per la qual cosa la suma de les dues reduccions suposa pràcticament un 55% de la quantitat destinada el 2009 i es deixa la promoció del valencià sota mínims. Per a fer una comparativa, cal assenyalar que Galícia destina 30 vegades més diners a la seua llengua i l'aportació de Catalunya és 58 vegades major que la valenciana.
A aquests retalls, efectuats al llarg del mes de juny i acumulats als que es van efectuar en l'elaboració dels pressuposts, s'afegeixen altres mesures com l'exclusió del requisit lingüístic per a la funció pública o els retalls per al suport del valencià en els mitjans de comunicació, fet que posa de manifest la nul·la voluntat del Govern de la Generalitat Valenciana en la recuperació i normalització de la nostra llengua.
Així podem afirmar que el Govern de la Generalitat està vulnerant la Llei d'ús i ensenyament del valencià, que demana el suport de les institucions per aconseguir la normalització lingüística de la llengua pròpia.
MªG Molés | 30/7/2010 14:59:00
| 3/5
Recentment, el Ministeri de Cultura ens ha fet saber que finalment realitzaran la restauració del pont del Millars. En aquests moments s'està a l'espera de l'autorització administrativa escaient que esperem que es resolga amb promptitud.
Així, el bon treball efectuat pel BLOC (amb dues mocions aprovades als ajuntaments d'Almassora i Vila-real, la primera de 2005 i la darrera de febrer de 2010) per fi dóna el seu fruit, i deu anys després de la declaració del pont del Millars com a BIC (Be d'Interés Cultural) des del Ministeri accedeixen a restaurar-lo tal com és la voluntat del BLOC.
Segons informa el Ministeri de Cultura, el monument serà netejat a fons mitjançant la tècnica del doll d'arena, la qual perpetra la visibilitat de les quatre làpides epigràfiques actualment ocultes per l'efecte de les pintades que s'han realitzat al damunt i per la pol·lució i, a més a més, s'efectuarà la demolició dels pals de formigó i es retornarà el pont al seu estat original abans que es fera aquesta infraestructura per al troleibús. Cal recordar que aquest pont es va construir al segle XVIII (1784-1790), el seu projectista va ser Ribelles, arquitecte molt vinculat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i Marqués de Floridablanca. El pont està format per carreus de pedra, voltes de mig punt, timpà massís i sola superior. Compta amb 13 ulls, tots ells amb 10 metres de llum lliure. Té quatre tallamars amb torrasses, els altres són de motllura ovalada. Disposa de plaques amb inscripcions en els estreps i desguassos amb gàrgoles.
Aquesta és una bona notícia per a la ciutadania, ja que la seua restauració implicarà la conservació d'un pont amb un alt valor patrimonial. És important fer constar que el pont Nou del Millars es troba al bell mig dels termes municipals d'Almassora i de Vila-real i esdevé una frontissa simbòlica entre les comarques de 
EPV | 28/7/2010 16:43:41
| 3/9
valldalbaidi | 29/7/2010 17:43:03
| 3/8
Hi havia un vidu que vivia amb les seues dues filles curioses i intel.ligents. Les xiquetes sempre feien moltes preguntes. A algunes, ell sabia respondre, a altres no. Com pretenia oferir-los la millor educació, envià les xiquetes de vacances amb un savi que vivia a l'altre costat d'un pujol. El savi sempre contestava a totes les preguntes sense tan sols dubtar. Impacients amb el savi, les xiquetes decidiren inventar una pregunta que ell no sabera respondre. Aleshores, una d'elles aparegué amb una bonica papallona blava que faria servir per tal d'enganyar el savi.
-"Què vas a fer?" , preguntà la germana.
-"Vaig a amagar la papallona en les meues mans i preguntar-li al savi si està viva o morta. Si ell diu que està morta, obriré les meues mans i la deixaré volar. Si diu que està viva, l'estrenyeré i l'aixafaré. I així, qualsevol que siga la seua resposta, serà una resposta equivocada"
Les dues xiquetes anaren aleshores a l'encontre del savi, que estava meditant.
-"Tinc ací una palometa blava. Diga'm, savi, està viva o morta?
Molt calmadament el savi somrigué i respongué: "Depén de tu... Ella és a les teues mans".
Així és la nostra vida i el nostre futur. No hem de culpar a ningú quan alguna cosa falle: som nosaltres els responsables per allò que conquerim (o no conquerim). La nostra vida està en les nostres mans, com la papallona blava. Ens toca a nosaltres triar què fer-hi.
PD: Traduït d'un paper trobat al Monestir de Santa Maria de Nassiu.
Vent d Cabylia | 29/7/2010 13:04:26
| 3/5
Qui més qui menys dins de l'ambient valencianista sempre ha pensat en la construcció d'una Utopia nacionalista valenciana, posem per cas en una illa deshabitada, on els valencians que creuen en la identitat, la llengua i la cultura valencianes formarien una nova societat valenciana i valencianista. Però ben prompte la qüestió es dissipa, per totalitària, per impracticable i per destrellatada: què
Vicent Forment | 28/7/2010 18:18:00
| 3/6
Neo Barquino, Urban, Montreal, Telescópica, Margarita, Barcelona Inox, Vía Trajana, Roda, Dolmen, Galdana, Sant Feliu, Esférica, Barcelona 92, Lingotto, Ronda, Valencia Antiga, Vendome....... Segurament estos noms, no et diuen res , però diàriament et topetes amb ells en el moment que eixes de la porta de ta casa.
Tots estos mots donen nom als bancs, jardineres, faroles, papereres, pilones... elements de mobiliari urbà que omplin els carrers del nostre poble, amb una falta absoluta d'un criteri unificador, demostrant que el nostre Ajuntament no te cap visió de conjunt ni estratègia darrere de cada actuació urbana.
Així ens trobem que a cada intervenció al nostre poble, l'elecció dels diferents elements de mobiliari urbà depenen del criteri o de la manca d'este de l'arquitecte responsable de los obres, corrent el perill de trobar-nos amb arquitectes-artistes, que tracten les nostres places i carrers segons les novetats més a la moda de les revistes i els concursos d'arquitectura, convertint els seus projectes i per tant el nostre poble en un cúmul de dissenys efectistes amb un mobiliari urbà "exclusiu" creat ad hoc per al seus "oasis d'experimentació urbana" que als veïns i veïnes d'Alaquàs ens costen lo seu, mentre que altres intervencions urbanes semblen concebuts des de la mediocritat i l'apatia, amb la simple cololocació desordenada dels elements més "variopintos" sense major criteri que repartir-los on cabien i sense major ambició que la de gastar la partida pressupostària assignada.
Una menció especial mereixen els famosos bolards o pilones, cololocats per a defensar al vianant de la rapacitat de l'automòbil, encara que vos semble mentida l'altre dia visitant un poble no molt llunya del nostre, vaig poder comprovar que eren els mateixos en tota la ciutat!, quan al nostre poble simplement pegant una volta per les rodalies del Castell , podem trobar fins a cinc models diferents.
Podria seguir hores i hores parlant de paviments costosíssims i de més que insostenible manteniment , de paviments que rellisquen quan plou, de la peatonalització imperfecta de determinats carrers, en el que l'empedrat es troba solt i deteriorat a poques setmanes de finalitzar les obres, carrers peatonals pels que encara creuen cotxes sense que ni vianants ni conductors sàpien encara a que atenir-se i d'infinitat de detalls més que denoten la pressa, el nyap, la poca estima a la ciutat, al veí i al ciutadà. Exemples hi ha molts, però més enllà de l'anècdota, el que tradueix tot açò és una actitud, una manera deficient de fer les coses.Amb molt poc, simplement amb un poc d'intenció i criteri, es podria crear no només un espai públic de molta major qualitat, sinó estalviar també diners que fins a ara s'ha balafiat alegrement en actuacions realitzades a la carrera, amb l'únic objectiu d'inaugurar-les en vespres electorals o de maquillar en les enquestes l'augment de l'atur. I és que a més mereix la pena fer l'esforç, doncs igual que ens agrada cuidar la nostra casa i el nostre lloc de treball, buscant comoditat i eficiència, estalvi i aprofitament, en definitiva fer-lo agradable i posar-lo al nostre servei, el mateix val per al que és de tots, per a l'àmbit comú que és el carrer.
