DIA: Diumenge 16 de novembre de 2008

HORA d'eixida: 10:00 h.

LLOC: Parc de la Panderola (Vila-real)

ITINERARI: Ruta a peu des del Parc de la Panderola resseguint l'antic traçat urbà del tramvia a vapor per l'avinguda Alemanya fins l'altra banda de la N-340 i, pel Molí La Roqueta, continuació del tram rural per la Via Verda de la Panderola (reconeguda així pel Ple de l'Ajuntament de Vila-real en març de 2005), visitant les alqueries de l'Horta de Vila-real (dels Peretones, de Sant Josep, de Sant Albert o dels Frares, etc.), creuant el Barranc de Ràtils fins el Riu Sec o Anna, on comença l'actual terme de Les Alqueries.

RECORREGUT: al voltant dels 10 quilòmetres.

ADREÇAT a: activitat oberta al públic de totes les edats, sexe i condició social que tinguen ganes de caminar i conéixer un poc més la ciutat i el terme de Vila-real

RECOMANACIONS: Cal portar esmorzar, roba cómoda, calcer adient i bon humor a la motxilla.

TORNADA: al voltant de les 13 h.
............................................................................................................................

ON PODEM OBTENIR MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA VIA VERDA DE LA PANDEROLA?

1) A internet, al meu Blog de Ciències Socials, amb la ruta, plànols, fotos, bibliografia, etc.

2) Plànol del conjunt de línies de la Panderola i fotografies de les restes actuals del traçat de la Panderola entre Vila-real i Borriana (Llibre de Raül Pons Chust, "La Panderola 1888-1963", Brosquil Edicions novembre 2002; ISBN:84-95620-85-5; Dipòsit legal: V-4390-2002; amb la cololaboració de l'Ajuntament de d'Almassora).

3) Plànol de les diferents "vies verdes" al llarg del territori valencià (Fundación de los Ferrocarriles Españoles)

4)Introducció a la "Guia de bones pràctiques de les vies verdes a Europa" realitzada per Margot Wallström, Comissària Europea de Medi Ambient, on s'esperona la creació d'una vertadera xarxa de vies verdes a escala europea.

5)Definició de "Via Verda" d'acord amb la "Guia de bones pràctiques de les vies verdes a Europa" (pàgines 13 i 14 de la guia)

6) Moció del Bloc, aprovada pel Ple Muncipal, PER A L'ESTUDI DEL TRAÇAT ORIGINAL (VILA-REAL - BORRIANA) DEL FERROCARRIL "LA PANDEROLA" I LA SEUA CONVERSIÓ EN "VIA VERDA"





En el plànol actual, situem el recorregut del tramvia i del ferrocarril economic de la següent manera:

a) Tramvia a Vapor d'Onda al Grau de Castelló: entraria a Vila-real per la carretera Onda; de seguida es trobaria amb la plaça de la Panderola (l'antiga estació), espai amb una important dotació de serveis amb diversos edificis públics i una zona verda d'esbarjo; en direcció est, continuaria pel carrer del Comte de Ribagorça fins que, en la zona sud de la plaça del Llaurador, giraria pel carrer de Sant Joaquim. A l'alçada del carrer de Joan Baptista Llorens, novament giraria i, des d'ací, en direcció a l'avinguda de Castelló abandonaria la població cap a la carretera N-340.

b) Ferrocarril Econòmic de Vila-real al Grau de Borriana: entraria per la carretera d'Onda i justament abans d'arribar a la plaça de la Panderola giraria cap a la dreta. L'avinguda d'Alemanya, l'avinguda d'Itàlia i l'avinguda de Bèlgica successivament veurien passar el tren, que cercaria l'eixida del municipi per la zona recentment urbanitzada, on s'han construït dos centres comercials, un hotel i un cololegi privat, i per on s'accedeix a la carretera N-340.

A banda de l'edifici de l'estació, que encara podem contemplar avui i l'espai urbà ocupat pel jardí que coincideix amb l'antic traçat ferroviari, a Vila-real trobem dues marques urbanístiques perfectament identificables en els plànols actuals. L'una es troba al propi parc de l'antiga estació i correspon a una via morta que servia per carregar mercaderies de la fabrica Citrònia. Fins entrat el segle XXI, encara era un carrer sense asfaltar que separava el cololegi Sarthou Carreres de l'edifici en runes d'aquella empresa i era motiu de conflicte constant entre els veïns i l'Ajuntament per les condicions d'insalubritat de la pols del carrer i el risc que representava l'estat d'abandonament d'un edifici tan gran i vell.

L'altre tret característic és el xamfrà existent en l'encreuament del carrer de sant Joaquim i el carrer de Joan Baptista Llorens. Aquest era necessari perquè els combois pogueren girar sense complicacions, tot i que la corba era d'un radi molt reduït. Avui no té cap utilitat, encara més si es té en compte la direcció del tràfic en aquest punt.



FOTOS: TRAÇAT DE LA PANDEROLA I PETJADES A GOOGLE MAPS

Aquest estiu, després de repassar la bibliografia que tenim a l'abast i, a més, consultar els savis de la Vila i Ravals que no són altres que els nostres soferts llauradors, hem resseguit les empremtes del tramvia per la ciutat i terme de Vila-real per poder organitzar l'eixida que farem diumenge vinent.

Per cert, els nostres llauradors són, actualment, els únics que han realitzat un autèntic aprenentatge per descobriment a base de trafegar, dia a dia, el nostre terme, sempre guiats per l'esperit abnegat dels treballadors de la terra... Que seria del nostre poble, Vila-real, sense ells, i què seria de la nostra ciutat sense l'actual terme? Sense l'Horta i el Secà, sense el patrimoni arquitectònic rural i sense les petjades del passat que ens arrelen a la història i a la vida?


Pel Molí La Roqueta


... I l'alqueria dels Peretones







Fins el Barranc de Ràtils...


Cap al Riu Sec o Anna...





...I, en el camí de retorn cap a casa, passarem per l'Alqueria de Sant Albert o Mas dels Frares...


...i per l'Alqueria de Sant Josep que, almenys aquest estiu, estava habitada.

===============================================

Però la Ruta continua endinsant-se cap al terme de Les Alqueries... fins el port de Borriana





MÉS PETJADES DE LA PANDEROLA AL TERME DE VILA-REAL






-Més informació



... I DIUMENGE, 16 DE NOVEMBRE, A PARTIR DE LES 10 DEL MATÍ, MOLT MÉS... Us esperem!

Diuen les enquestes sobre les eleccions presidencials nordamericanes que, aquesta vegada, Cain (John McCain) no matarà Abel (Barack Hussein Obama Jr.), sinó tot el contrari. Potser les coses vagen com està previst i els demòcrates facen història. De fet, n'estaven disposats des de les primàries, ja que Hillary Clinton -la candidata perdedora- hagués pogut optar a ser la primera presidenta de la mateixa manera que Obama, de guanyar, serà el primer president afroamericà...

Els Estats Units d'Amèrica, pel seu potencial polític, econòmic i militar, sempre han estat objecte de les majors admiracions i de les crítiques més fulminants, per part dels europeus en general. Tothom tracta de simplificar a l'hora d'analitzar un territori tant vast i complex, però mai hem de caure en l'error de confondre els E.U.A. amb el nom del seu president (siga un Kennedy, un Nixon, un Clinton o un Bush)...

Dels americans, malgrat la imatge de bipartidisme salvatge que projecten, m'agrada el plurarisme d'idees, ètnies, estats, religions... molt allunyat de la cainita política bipartidista instal·lada a Espanya des de fa massa anys. Són molt religiosos, potser, però no identifiquen una religió o una Església concreta (catòlica, protestant, evangèlica...) amb el poder. Senten el president de tots els estats, i l'exèrcit, com una cosa pròpia, però tenen clara la sobirania de cada estat, el seu finançament, el respecte per les minories lingüístiques i culturals (hispans, orientals, etc.) perquè no són una república unitària i centralista, ni un estat de les autonomies a mig camí entre la carn i el peix... Els Estats Units, en plural, com el seu nom indica, són una República Federal on tothom té clars els seus drets i deures, així com les competències legals de cada estat...

Han tingut un president que s'ha equivocat invadint l'Iraq, tenen una legislació permisiva amb la possessió d'armes que des d'ací no entenem, però són admirables per moltes coses: Colin Powell, per exemple, militar republicà i antic col·laborador de George Bush, no ha tingut inconvenient en recolzar Obama públicament (una cosa impensable, hui per hui a l'Estat Espanyol, és a dir, com si Acebes eixira, a les properes generals, recolzant Zapatero o el candidat socialista).

Per una altra banda, quasi tothom oblida l'origen "emigrant" del dos candidats: Obama, el senador demócrata per Illinois, és nascut a Hawai i fill de pare kenyà, mentre McCain, el candidat republicà, va naixer al Canal de Panamà... Els americans en saben molt més que nosaltres del dret a decidir.

Des de Vila-real, desitgem la victòria d'Obama per moltes raons, encara que, anit a Sant Mamés (Bilbao), dos futbolistes nascuts als Estats Units vestits de groc, celebraren l'inici dels comicis electorals amb dos gols: el 0-1 de Rossi i el definitiu 1-4 d'Altidore... El primer per McCain i el segon per Obama?

Bromes a banda, l'únic resident a Vila-real i comarca que conec amb dret a vot respon al nom de Jozy (Josmer Volmy) Altidore (nascut a Livingston, Nova Jersey, un 6 de novembre de 1989), el mateix que només eixir al camp, d'una tacà, va besar Sant Mamés, va celebrar el probable triomf d'Obama i el seu aniversari número 19 del proper dia 6 (Felicitats!, i supose que les dades de Vikipèdia són correctes).

Com ja sabeu, Friedrich Engels va qualificar d'utòpics els primers socialistes (Saint-Simon, Owen, Fourier...) sense pensar que sense la utopia i sense ells, els pioners, tampoc s'hagués arribat al segon estadi, tan utòpic com el primer, d'arribar a una societat igualitària, justa, sense classes socials i, fins i tot, sense estat -com proposaven els anarquists seguidors de Bakunin (un altre que va tenir els seus pros, però sobretot contres amb Marx, un altre gran filòsof i, per tant, un altre gran utòpic). A més a més, la utopia d'Adam Smit i del liberalisme, del neo-liberalisme i de tots els altres ismes que vullgueu afegir, també se n'ha anat en orris, darrerament, amb la intervenció estatal en la banca dels principals estats liberals, tot començant pels Estats Units d'Amèrica.


Que totes les ideologies tenen les seus contradiccions és evident: pregunteu-li a Zapatero i als socialdemócrates en general? Són socialistes? Són de centre? Fan polítiques d'esquerres en el context de l'actual Unió Europea? També és evident, com sempre s'ha dit, que totes les conquestes socials de l'esquerra i del sindicalisme internacional, s'han aplicat molt millor als països democràtics capitalistes (si voleu, on hi ha democràcies burgeses) amb tot allò de l'Estat del Benestar, que no als països comunistes o, com a mínim, sense economia de mercat.

A tot això, sempre hi ha els intel·lectuals que parlen dels diferents nacionalismes o del nacionalisme en general com una rèmora noucentista o decimonònica, com si tant el liberalisme, la socialdemocràcia o l'anarquisme foren figues d'un paner acabat de collir... Tots els nacionalistes som utòpics, és veritat: amb això tampoc ens diferenciem d'altra gent partidària d'altres ideologies; però els nacionalistes valencians, potser pel context en el que hem crescut (poc, però!), encara ho som més. Recordeu Fuster: el nacionalisme valencià, serà d'esquerres o no serà! (un altre utòpic).



Tot açò ve a ser una reflexió política, en veu alta (o en paraula escrita, millor), al voltant de l'important Consell Nacional, de demà dissabte, on els consellers electes als darrer Congrés del Bloc tenim el dret a dir la nostra, a l'igual que els consellers triats pels diferents Consells Comarcals poden portar les opinions majoritàries dels diferents col·lectius locals.

Sí, sóc conseller nacional del Bloc, i pense que tenim tot el dret del món a ser utòpics, potser també a ser suicides, però espere que, al capdavall, s'imposen la lògica, el sentit comú i el pragmatisme... unes qualitats moltes vegades oblidades, en la brega diària, per la nefasta pressió del partidisme i, de vegades, també pels particularismes personals dels que -sense adonar-se'n?- fan de la política un instrument de propaganda personal al servei del propi ego.

Tots volem un BLOC en solitari, un BLOC sense lligams amb cap altra força política, un BLOC com a casa gran del valencianisme polític, un BLOC utòpic, en definitiva, a dia d'avui on -resultats canten- només s'han pogut aconseguir certs resultats, fins ara (ja vorem en el futur!), a nivell municipal, és a dir, a nivell local i a municipis més o menys menuts amb tots els respectes per Castelló de la Plana (València i Alacant, fins ara, sempre s'han resisitit)...


Al 2011, cada col·lectiu local, millor dit, cada llista electoral (que no és el mateix), serà examinada per l'electorat i, per suposat, a nivell de Vila-real com a moltes altres ciutats menudes, potser, es decidirà concórrer en solitari, és a dir, com sempre hauria de ser i com ens agrada a tots. Però al 2011, també sabem que el BLOC en solitari pot desaparéixer de les Corts Valencianes, com qualsevol altra força política que no porte les sigles de la coalició PP-PSOE (coalició electoral que al País Valencià manté la injusta barrera del 5% del vots a tot el territori quan -ací rau la més gran injustícia de tots els sistemes electorals democràtics del món mundial- la circumscripció és provincial, i el BLOC tradicionalment sempre havia superat, en el passat, aquest 5% a Castelló).

Per tant, com a conseller nacional i ex-secretari local de Vila-real, us reclame a la resta de consellers que voteu SÍ: Sí, pactem amb Iniciativa! Però pactem bé, pactem com cal, fem valer la nostra força municipalista, fem més visibles els nostres diputats, lliguem bé tots els caps solts o més fluixos, que no ens torne a passar el que hem vist recentment... però no hi ha cap altra possibilitat intel·ligent a nivell autonònic: PACTEM!
=================================================================

B ON ANY 2010
O , ALMENYS, QUE NO SIGA PITJOR QUE 2009
N O ALS ERES, SI A LAEROS


A MOR
N O HI HA CRISI QUE CENT ANYS DURE, NOVES IL·LUSIONS
Y GREGA (FIGURA LUL·LIANA, LA VERITAT ENS FA LLIURES),


D EMOCRÀCIA MÉS TRANSPARENT
O RGANITZACIÓ, SOBRETOT QUE NO FALTE
S ALUT


M OLTA MERDA, AL TEATRE I A LA VIDA
I NVERSIONS EN INNOVACIÓ, DIVERSIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT
L ONGEVITAT, ESPERANÇA DE VIDA INTERIOR, SENSE HIPOCRESIA


D INERS QUE NO FAN LA FELICITAT, PERÒ QUANTA ALEGRIA DONEN
E SPERANÇA I FE EN EL FUTUR
U N DESIG DE PAU I UN BRINDIS PER LA BIODIVERSITAT ECOLÒGICA, CULTURAL I FILOSÒFICA que és, en definitiva, la salsa de la vida...

·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·2010·

Lladres que entreu per Almansa
i els que de casa nostra sou,
els que arribeu per la marina
per l'estret o per Port-bou:
deixeu de robar de taronges
que al camp valencià es mor...

Ja sabem que de gentola
pertot arreu en deu d'haver,
però la terra valenciana
de delinqüents és un verger...

Sempre ens han furtat taronges
o ens han robat el melonar,
però ara sembla que amb la crisi
està molt de moda furtar,
però no només ens furten la nòmina,
el sou o el lloc de treball,
ens deslocalitzen les fàbriques
per a que els tornem a votar...

Lladres que entreu per Almansa,
no sou lladres de saquet,
perquè robeu amb furgoneta,
amb trailer i amb camionet,
aprofitant la pau del camp
i de l'únic guarda, el cigarret...

Lladres que entreu per Almansa
aprofitant forats legals,
no els foradeu la butxaca,
a uns llauradors lleials;
feu-vos guàrdies rurals,
o apunteu-vos a l'exèrcit
si voleu un bon jornal,
però no robeu els sous
als que han estat la gallina
dels nostres ous... unflats!

ARNAU DE PINELLA (2008).-

El Vila-real Club de Futbol porta una dècada de creixement sostenible i, per celebrar-ho, res millor que participar en la Copa d'Europa de Futbol o Champions League contra l'Aalborg, la ciutat danesa de la famosa Carta.

La Carta d'Aalborg fou aprovada pels participants en la Conferència europea sobre ciutats sostenibles, celebrada en Aalborg (Dinamarca) entre els dies 24 i 27 de maig de 1994 sota el patrocini conjunt de la Comissió Europea, el municipi d'Aalborg i l'organització del Consell Internacional d'iniciativas ambientals locals (ICLEI).

Aquest organism va assumir la responsabilitat d'elaborar el projecte de la Carta d'Aalborg que seguint la filosofia de l'Agenda 21 de la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro dos anys abans, mamprenia el procés de les Agendes 21 Locals per al desenvolupament sostenible mitjançant les idees d'un gran nombre de col·laboradors i la signatura inicial de 80 autoritats locals europeesi 253 representants d'organitzacions internacionals, governs estatals, centros científics, etc. El 2004, és a dir, 10 anys després, s'ha tornat a reunir a Aalborg la Conferència Europea de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.



Amb l'adhesió a la Carta d'Aalborg, algunes ciutats europees, com ara Vila-real, es comprometeren a participar en les iniciatives locals del Programa o Agenda 21 per al desenvolupament sostenible... De moment, però, Vila-real no ha fet els deures en aquest aspecte, ni en d'altres (la ciutat de Vila-real també està adherida a la xarxa de ciutats educadores...) i, ara per ara, davant l'absència d'un transport públic urbà i interurbà dignes, un ús d'energies alternatives eficient als centres de titularitat públic o un pla de manteniment, neteja i embelliment de la ciutat i el mobiliari urbà... l'únic exemple de sostenibilitat que Vila-real pot presentar davant Europa i el món, encara que no és poc, ni molt menys, és l'equip de futbol més exemplar: el VILA-REAL CLUB DE FUTBOL.
.................................................................................................................

Avui arriba el Correllengua a Vila-real en l'any Jaume I, el nostre pare polític (creà el Regne de València i fundà Vila-real), legislatiu (ens atorgà uns Furs propis i un Dret Civil Valencià que ens arrabassà Felip V de Borbó amb els Decrets de Nova Planta), lingüístic (ens aportà la llengua catalana, la seua llengua materna de Montpeller, de Salses a Guardamar de Segura, de Fraga a Mahó)...

Són coses que no hauria d'oblidar la ciutadania valenciana quan ja no som ni autonomia històrica, ni territoris forals, ni hem recuperat part del Dret Civil (l'acord de les Corts Valencianes de recuperar la separació de béns a les unions matrimonials està recorregut judicialment pel Govern Central de Madrid), ni parlem majoritàriament la nostra llengua pròpia, el valencià, el català de tots...

A falta d'una autèntica assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC), és a dir, on els alumnes valencians aprenguen en les dues llengües oficials (valencià/castellà) d'on venim (antecedents històrics de la nostra comunitat autònoma), on som (que és la democràcia, els drets dels ciutadans al segle XXI, etc.) i on anem (objectius ètics de les persones humanes en un món globalitzat, multiètnic i multicultural...), la saviesa del carrer està fent circular aquest dies un còmic a tall de sainet que, de segur, us agradarà (no sé si és del Jueves o del Peti qui Peti, però la imaginació sempre supera la prepotència del poder).

...Per cert, ens veiem al Correllengua, a les 19,30 h. al Casal Jaume I de Vila-real.

Espanya: un estat, una constitució... Catalunya: una autonomia, un estatut... però un estatut amb el text íntegre i, per suposat, sense la reafaitada anunciada, entre d'altres, per Alfonso Guerra (un dels benefactors del primer Estatutet valencià atorgat al poble en honor al meninfotisme secular de la millor terreta del món per escurar) és el que demanava ahir l'editorial unànime dels dotze diaris catalans.

Aleshores, si tots els diaris catalans pensen de la mateixa manera així com totes les forces polítiques catalanes no minoritàries (el PP i Ciutadans, un partit que a València seria extraparlamentari per no superar el cinc per cent)... això vol dir que Catalunya és una nació? Una nació, una selecció... Una nació, una constitució?

Per una altra banda, si els catalans tenen 12 diaris, molts valencians ens preguntem: i quants en tenim ací en aquesta comunitat de veïns de la soca, forasters, ultramarins, centreuropeus i ultramontans? Tenim diaris valencians? I la resposta, naturalment, és no.

Al País Valencià només hi ha diaris provincians: Mediterráneo (de Castelló), Levante (de València), Las Provincias (de Valencia), Información (d'Alacant, perquè La Verdad... de veres que és de Múrcia) i després hi ha les variants del Levante (Levante de Castelló) i de Las Provincias (de Castelló i d'Alacant), així com tots els diaris madrilenys que se venen (als quioscs) i se regalen (a les escoles i instituts amb els diners dels impostos de tots els valencians) com ara ABC o La Razón i d'altres com El País o El Mundo (que també ha posat basa en l'assumpte de l'Estatut, en la gravetat de l'assumpte i, sobre tot, en el perill que s'acosta d'imminent pèrdua de la llengua castellana, única espanyola i, per tant, obligatòria perquè, a més, és l'única que parlen un alt percentatge d'habitants d'autonomies monolingües).


En resum, és Catalunya una nació? En això estan perquè -aproven l'Estatut amb o sense retalls- així ho senten els catalans. És València una nació o, simplement, una colònia d'Espanya? Potser, a dia d'avui, hi ha una gran majoria de valencians que triarien com a resposta la segona part de la pregunta... al cap i a la fi, ens han atorgat dos estatutets (el segon amb la clàsula del no-res o Clàusula Camps), ens han encolomat una Llei Electoral injusta amb una barrera del 5% que obliga els partits menuts a fer pactes amb el diable -encara que porte trages de Prada (mai de Milano)-, un finançament d'expoli fiscal que ens col·loca a la cua amb les autonomies amb menor renda per càpita de l'estat però, això sí, al capdavant en menfotisme, fracàs escolar i, el que és pitjor, en atur...

Una nació, una Constitució. Una Comunitat, una barbaritat...
==============================================================

Un dels pocs i darrers actes oficials, al que vaig acudir en condició de Regidor de Museus (només ho vaig ser 4 mesos) durant la passada legislatura municipal, fou el de la inauguració d'una exposició al Museu de la Ciutat, Casa de Polo (organitzada directament des d'alcaldia... ¿?¿!!"#&*... com ho dic, ho conte...) sota el títol La Arqueología de la Plaza Mayor de Vila-real, una perspectiva històrica amb una anàlisi de la cultura material que donà lloc a una publicació monolingüe en castellà que no quedà malament del tot, malgrat fer-se de pressa, corrents, amb nocturnitat i totalment a espatlles d'un regidor novençà del BLOC que acabava d'arribar...

Era el mes de maig, venien les Eleccions Municipals i el PP havia d'explicar el misteri de les cates de la Plaça Major i tot l'ocultisme que hi havia hagut al respecte. Va ser, precisament, en aquella exposició del maig de 2007 quan, amb una intencionalitat totalment cultural -perquè el PP tenia clar que anava a arrassar, es va presentar en societat la maqueta de la Plaça Major a la planta baixa del Museu (podeu observar la foto).

Per tant, la maqueta no enganya i el monument a Jaume I es veu, clarament, al bellmig del projecte de la futurista Plaça Major on s'han comés, sota la meua modesta opinió, un bon grapat d'errors greus:



1) Una obra tant sensible, com és la construcció d'un pàrking al cor de la ciutat (una cosa inaudita i que mai veurem a Madrid, Barcelona, València o qualsevol ciutat de bé...), hauria de fer-se, sempre, per consens, ja que la pervivència de la infrastructura acordada, unilateralment, per l'Equip de Govern té una esperança de vida molt superior a quatre anys.

2) Una vegada acordada la malesa (perquè és una malesa hipotecar el cor de la ciutat amb entrades i eixides permanents de cotxes), s'hauria d'haver respectat el Monument Històric Artístic més important de la ciutat, la Plaça Porxada, que ha quedat mutilada amb caràcter vitalici per una escala d'accés al pàrking.



3) Sobre l'estètica vanguardista de la Plaça Ferrada, de les Gentilles, de la Gasolinera i dels Alerons, en un entorn que s'hauria d'haver propiciat clàssic, per no dir medieval... està tot dit.



4) La darrera malifeta ha estat enganyar tot un poble i marginar el monument a Jaume I a un espai de l'extraradi... però, la veritat és, a hores d'ara, que per Jaume I no hi ha cap projecte d'ubicació ni se l'espera enlloc. Una manera molt original, del govern popular de Vila-real, de celebrar l'Any Jaume I i el centenari del seu naixement...

Sembla un argument potent per a la propera novel·la de Vicent Usó, però és una història real d'aquestes que venen a confirmar el tòpic: la realitat sempre supera la ficció...

Efectivament, Enric Duran és un jove quasivila-realenc -nascut a la ciutat germana de Vilanova i la Geltrú- que ha decidit repartir els, aproximadament, 500.000 euros dels préstecs bancaris aconseguits entre moviments socials alternatius.

Com no pensa tornar el préstec, potser per allò de qui roba a un lladre..., d'entrada podem parlar d'una acció maquiavèl·lica perquè els mitjans mai poden justificar la finalitat..., però quina finalitat han tingut els bancs als darrers anys? I les caixes d'estalvi? I els partits polítics que les controlen? Els dirigents polítics i els bancaris no solament tenen l'obligació de ser honrats sinó, fins i tot, la d'aparentar-ho......

Els comptes clars i el sistema espés...


Però, qui pot dir que BANCAJA (abans quasi sempre Bancaixa...), per posar un exemple valencià, no treballa per al PP si resulta que el seu màxim responsable és l'Il·lustríssim Senyor Don José Luis Olivas Martínez, ex-president de la Generalitat Valenciana durant l'interregno Zaplana-Camps?

I qui pot dir que els nostres màxims representants polítics estan preocupats per aparentar ser honrats si, a les comarques de Castelló sense anar més lluny, tenim imputats pertot arreu? Des d'un president de la Diputació a qui li assisteix, amb tota raó legal, la pressumpció d'innocència com a ciutadà, però cap argument polític per a mantenir-se en el càrrec... fins ex-alcaldes aforats de pressa i corrents, és a dir, nomenats senadors -per exemple- amb la finalitat última de no ser jutjats o, com a mínim, ser jutjats quan més tard milllor...

Totes aquestes coses, naturalment, de segur que no tenen res a veure amb l'actitud rebel del Robin de la Crisi però, almenys, la rebeldia d'aquest jove alternatiu és una sorpresa i una alenada d'aire fresc enmig d'un ecosistema informatiu intoxicat per l'agenda dels tòpics del poder polític i econòmic.

Els ciutadans no tenim un duro, els ajuntaments encara menys (el de Vila-real deu tenir un forat negre de dimensions astronòmiques quan el senyor alcalde, més o menys, reconeix que no queda res), les caixes i els bancs no tenen liquidesa... però els polítics i consells d'administració dels diners públics, no paren de tirar amb pòlvora de rei....

L'equip de govern de l'Ajuntament de Vila-real (PP), per tal de dissimular el forat negre del Govern de la Generalitat (ja que el senyor Camps s'ha negat a pagar les expropiacions per fer la Ronda Sud-oest i altres partides pressupostàries de competència autonòmica) i pagar alguns capricis locals, no solament ha formalitzat un préstec de 20 milions d'euros, sinó que als darrers dies ha afegit un suplement de crèdit de 20.000 euros més per a protocol -segons fonts oficials- i 19.242 euros per a despeses diverses (¿?) dels òrgans de govern.

I els ciutadans de Vila-real, en temps de crisi, ens preguntem: despeses diverses què son? Publicitat i Propaganda?, Postres i Picoteig? Putiferis i Pendoneig?

El Robin de la Crisi, com alguns polítics imputats, haurà d'explicar-se davant la justícia (darrrerament amb minúscula), l'Equip de Govern Municipal haurà de quadrar els comptes davant tots els ciutadans de Vila-real...

................................................................................................................................