Una diada que per a mi resulta ja molt llunyana. Però on en vaig donar compte també de les diferències entre UNC i Maulets. És curiós, però entre ells s'odien. No sabia jo que la gent que pensa en un mateix camí pot tindre tantes diferències.
La nota positiva d'aquest viatge, el haver conegut a gent que estiga o no en política som gent de PM, el bon rotllo va estar molt bé per tal de gaudir d'una diada desconeguda fins al moment per a mi. Sabia que existia però mai havia indagat sobre el que va passar a la Catalunya Nord i que era el tractat dels pirineus.
La nota gràciosa del dia, unes xiquetes que no paraben de cridar les consignes independistes. Sols tindrien que tindre uns 12 anys, més o menys, però elles amb la seua veu cridaven a més no poder el que elles creuen que te que ser la Catalunya Nord: "Països Catalans". Tant joves i ja saben el que volen que siga la seva regió.
La curiositat va vindre de mà de les persones allí presents de Perpinyà, com iaios i xiquets parlaven en català però com molts pares no hi sabien. La desfeta generacional que ha provocat l'estat francés no te comparació amb el que va passar el País Valencià.
En fi, una abraçada a la gent que varem anar del País Valencià, a la gent de Joves d'ACPV, a les JERPV, persones individuals... L'any vinent de segur ens tornarem a vore per Pepinyà als 350 anivesari del tractat dels Pirineus.

Uns governants que es miren el mèlic i que sols pensen en les seves butxaques per tal d'omplir-es de diners. Ara damunt van a hipotecar Mislata amb més d'1.500.00 EUR d'un aval que havien pressupostat pel tema dels pàrquins. Després de que LUBASA haja deixat al consistori en l'estacada (ja que tenia la concesió durant 25 anys), aixó si, voldrà explotar-los. A més de provocar molesties al veïns i veïnes de les zones en les quals s'han construit els pàrquins deixantlos els que no estan acabats.
Eixa és la política que vol emprar el PP a la Vila i que cada dia fa al nostre país deixant-lo cada cop pitjor. Amb unes polítiques d'urbanisme gens sostenibles, encara que ens ho vullguen fer creure. Amb unes polítiques d'educació que posen en un compromís als docents i que fan perdre qualitat als nostres alumnes que estudien al centres.
Així que si volem que la piscina coberta estiga acabada en un futur molt llunyà i que hi haja un centre de majors el PP no és una opció vàlida.

Hui toca parlar d'educació. I pareix ser que tornem a l'època dels moviments del món de l'ensenyament i dels estudiants. Des de que Pilar del Castillo va ser Ministra d'educació la cosa no havia anat tan mal. Però és que ara volen des d'Europa obligar als estudiants a canviar els seus plans d'estudis. Si no m'equivoque aquests plans es pareixen molts al sistema americà. També podem dir que el Conseller Font de Mora no li lleva distancia l'ex-ministra i segueix és el seu camí al País Valencià en referència a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.
Personalment pense que una persona te que estar en constant formació, mai s'acaba d'ensenyar del tot i sempre aprens alguna cosa que no sabies. Però llevant els meus pensaments que a lo millor compartiu des d'un punt de vista reflexiu. En el cas de l'assignatura d'Eduacó per a la Ciuatadania ja ratlla el subrealisme. Personalment pense que és una materia que se li podria haver tret profit per tal d'ensenyar als i les joves moltes coses, però l'únic que ha aconseguit el Sr Font de Mora és que els alumnes no tinguen cap interés per aquesta assignatura amb la bogeria de donar-la en anglés. Haver-ha trobat més profitós que haguera sigut donada en valencià. Les mesures preses per aquest home són realment còmiques i no han estat exentes de ser portades al humor gràfic. També cal dir que des del Govern Central no estan fent res per tal de solucionar aquest tema. Ni per al govern central ni autonòmic els interessa que els estudiants de secundària tinguen una educació digna. SOM la cua en inversions en educació, SOM la cua en tot i més encara, el foment de donar ajudes a les escoles privades o segons ara, concertades, fan que l'educació pública siga una de les pitjors d'Europa. En fi, que l'educació dels estudiants valencians és una merda. Gràcies a totes aquelles persones que votaren PP a les autonòmiques, gràcies a eixes persones podem dir que tenim una educació deplorable per als nostres estudiants.
Però altra lluita continua amb els estudiants universitaris. Els estudiants que estan farts de no poder decidir el seu camí en els estudis estan organitzant-se per tal de ser escoltats pels rectors de les seves facultats i pels governs. No sols al País Valencià, ni a l'estat espanyol, sinó a tota Europa. Els estudiants s'estan oganitzant contra un sistema educatiu que és el EEES (Espai Europeu d'Educació Superior) o més conegut com a Plan Bolonya. Elles i ells, els estudiants estan diguent massivament que no volen aquest tipus d'educació. Que no serà beneficiosa a l'hora de poder estudiar el que volen ja que imposa un sistema capitalista en els estudis.
Jo personalment recolçe les dues movilitzacions, no podem donar l'esquena cap a aquests problemes que estan afectant i tenim que ser conscients de que uns dels pilars fonamentals de la vida d'una persona és l'educació. No podem consentir que donen una mala educació per tal de que els estudiants seguen considerats borregos i puguen aprofitar-se d'ells. L'ensenyament te que ser de qualitat, ensenyar a pensar a una persona per si mateixa i a prendre les seves pròpies decissions assumint les conseqüències que li van afectar a la vida. Sense una educació digna i en unes condicions acceptables no podem tindre en un futur persones preparades. Per qué en aquest moment és l'escola, l'institut i l'universitat. Però ja aplegarà el moment del Cicles Formatius.
Pensa i actua per tu mateixa, no deixes que ho facen per tu.

La guerra entre Palestina i Israel és una lluita desmesurada contra un poble que ha vist que el seu territori ha disminuit i la seua sobirania cada dia va a menys. La legitima lluita dels palestins per mantindre el seu territori i no veures exterminats del mapa és un problema internacional. Gràcies a Gran Bretanya després de la segona guerra mondial i als americans des de la guerra freda. Han aconseguit que els israelites, un poble que va "abandonar les seues terres" i que va autoexiliar-se per tot el món per fer fortuna, reivindique una terra històrica que no es seua.
Els jueus, que sempre han tingut la fama de ser uns grans empresaris i saber traure partit a tot per tal d'enriquir-se, ara volen una terra que ja no els pertany. Ja que ells mateixa la van desocupar per pròpia voluntat i que per anys d'història pentany al poble palestí. Un pable que ha viscut en eixes terres cents d'anys i son els que les han tret endavant.
Ara els israelites practiquen el que els nazis van fer amb ells amb el poble palestí. Així que sabem que la història es repeteix d'una u altra forma en diferents parts del món. Els israelites estan pràcticant un genocidi per tal de quedar-se a unes terres que ja no son seues i veuen perillar. Però aquest enfrontament no tenim que oblidar que fou provocat per anglaterra i pels seus aliats en la segona guerra mondial donant el vist-i-plau a la invasió dels jueus a terres palestines. Ja que aquests no tenien cap lloc on caure morts.
No qüestione que ho van passar molt malament a la segona guerra mondial i que van ser els grans perjudicats. Però em pareix de males persones el que no hagen respectat i fet llaços d'unió amb el poble palestí que van ser els afectats. Ja que els van acollir a les seues terres. Unes terres que els jueus havien abandonat per fer fortuna fora. I ara estan fent el mateix amb l'ajuda dels EEUU, del que van fer els nazis amb ells.
Interessos econòmics, estratégics i territorials predominen amb els amics d'Israel. Així que ja sabem qui son els culpables i els que han induit a la massacre del poble palestí que justament reclama el que li pertoca. Per que com sempre passa la història es repeteix i l'home és l'únic animal que cau sempre dues vegades en la mateixa pedra.

El dissabte passat anavem a l'Olleria per tal de montar, donar servei i desmontar la barra del concert que havia organitzat l'ajuntament (Atzukak i Obrint Pas). Era la nostra primera proba com a cooperativa i ens va anar prou bé. El concert estagué molt bé. Mai havia sentit als ATZUKAK i la veritat es que sonen molt bé. Als Obrint Pas ja els tenia massa sentits però he d'agraïr-los que li dedicaren la canço de "no tingues por" a Maite Peiró (regidora del BLOC a l'Alqueria de la Comtesa, que va sofrir la violència feixista al correllengua de Gandia) i que al final de concert ens feren una breu salutació a la gent que estabem a la barra.

Però el que més em va sorprendre és la quantitat de feixistes que hi ha. Ens comentaben que arran la moció de censura que el BLOC, GO i PSOE (gràcies a aquesta moció Julià Engo és l'alcalde de la localitat) li han fet al PP a l'Olleria va haver aquesta reacció. Al igual que el Sargent de la Guardia Civil (crec que era el sargent), va utilitzar informació de l'ajuntament per tal de dir en la reunió de l'AMPA del col·legi Isabel la Catòlica, on es celebrava el concert, que el mateix era un concert amb grups pro-terroristes. Aquest home demostrà la seva incultura general.
La veritat que em quedaba bocadabat del que em comtaba la gent de l'Olleria.
Al cap i a la fi, al concert 500 persones i nosaltres com cooperativa varem complir les espectatives. Ara el proper contracte a vore com ix.
Aixó si, em descobert que la beguda preferida a la Vall d'Albaida és la Ginebra. I que la gent de l'organització del concert i la regidora de Joventut (Agueda Micó) es van portar de PM amb nosaltres.

Com ja va sent habitual a la Ciutat de València, l'extrema dreta es torna a manifestar baix consignes "democràtiques" per tal d'enlairar la seua xenofòbia, racisme, violència... Un dia en el que ven bé no es sap que es commemora exactament. Per a mi, aquest 12 O, com qualsevol altre significa el dia que les forces d'ocupació desfilen per Madrid, el dia del Pilar i la invasió de llatino amèrica i la imposició d'una cultura als seus pobles.
Així que m'ho puc agafar de dues formes, la primera com un dia de festa en el qual no es treballa, o en un dia per tal de lluitar contra el fascisme que cada dia fa enlairar els discursos d'èpoques passades i que als nostres dies no tenen cap de sentit. Sols serveixen per tornar enrere en el temps i continuar fent les errades que es van superar fa anys.

Mentre molts de nosaltres estabem preparant activitats pel 12 octubre, crec que no se'ns va passar pel cap que ja feia 11 mesos que havien assessinat al Carlos. Que el proper 11 de novembre farà un any de la seva mort. Encara que molts estem preparant altres projectes de segur que el proper 11 de novembre retrem homenatge a Carlos en moltes ciutats de l'estat.
Però encara així, hi han moltes persones que sofreixen els atacs i intimidacions del feixisme a les seues carns, la llista augmenta cada any. Em de ser conscients dels moments dels quals podem lluitar contra el feixisme, la unitat de tot el món per fer front és necessària.
Des d'ací donar ànims a antifeixistes de l'Horta, que no pogueren aconseguir el seu objectiu, però encara així 50 persones van estar presents per tal de plantar cara al feixisme.

El proper 11 de novembre, 1 any sense carlos.
El millor homenatge, continuar la lluita. Per Guillem, per Roger, per Carlos, per Jan.

Ací vos deixe un article d'opinió de Victor Baeta (RV-pve), prou interessant que reflexa una veritat com una casa.

La matinada del 13 d'octubre algú va llançar una pedra i va trencar un vidre de les finestres de la seu del Bloc Nacionalista Valencià. El 9 d'octubre pel matí vaig acompanyar el Bloc Jove en la processó cívica on rebíem els crits d'alguns titllant-nos de catalanistes i d'antiespanyols. En Gandia, dies abans, una altra pedra feria greument a una regidora del BLOC d'Alqueria de la Comtessa quan participava en un acte del Correllengua.

Per a un observador valencià no massa iniciat en la política, que són la immensa majoria, queda clar que aquestes agressions, aquestes i moltes altres que podríem enumerar, són conseqüència d'un conflicte. El que no tinc tan clar és que l'observador siga conscient que les agressions només tenen un sentit, sempre les pedres van cap el BLOC i altres, que són els que sempre reben.

Per a l'observador anterior, en un assimilació superficial de les informacions esporàdiques que rep, pot arribar a la conclusió que la pedra la llança un valencianista (espanyol naturalment) radicalitzat a un catalanista (no espanyol) també radicalitzat. La pedra és valencianista (espanyola) i el vidre trencat, o el cap ferit de la regidora, catalanista (no espanyol). L'observador, que és un ciutadà pacífic, afirmarà que el conflicte i la violència no són bones, però que la raó de la seua existència és la que ell ha deduït: un conflicte entre valencianistes i catalanistes. Així, simplificant. Perquè l'observador que de normal gaudeix quan guanya la selecció de Del Bosque, esborra del conflicte la paraula 'espanyol'. Els radicals que s'enfronten són, simplement, valencianistes i catalanistes.

Però anem a aprofundir. No siguem el normal espectador. Siguem un observador informat. La pedra, a ningú se l'escapa, la llança un nacionalista espanyol militant disfressat de valencianista. Valenciano y español, deia la samarreta d'aquell que blasmava contra la bandera despenjada -des dels balcons de la Intersindical Valenciana- per la secció valenciana del partit català -de nació catalana diuen els seus estatuts- que lidera Puigcercós. Somos españoles y valencianos, se reafirmen els activistes anticatalanistes. I com de nació només pot haver una aquesta és naturalment, per a ells, la espanyola. Llavors qui llança la pedra resta clar qui és i com el Delegat del Govern també és espanyol, pelillos a la mar...

Però, i el vidre trencat? El vidre és catalanista? com l'observador normal arriba a deduir. És el BLOC catalanista? És la Intersindical catalanista, perquè des d'un dels seus balcons es va despenjar la bandera dels defensors de la nació catalana? Arribats a aquest punt he de confessar que, malgrat que pretenc ser un observador informat, no sabria que contestar. Els estatuts del BLOC -a l'igual que els d'ENV, Estat Valencià i RV-pve, el meu partit, - el defineixen com a sobiranista valencià. Aquests partits tenen com objectius: L'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l'aprovació d'una Constitució valenciana sobirana. Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra. És a dir valencianisme polític en estat pur. Llavors perquè els meus dubtes. Doncs perquè si malgrat tot els estatuts del BLOC em diuen que són valencians i només que valencians, la seua acció política, millor dit, la seua apàtica no acció política, els seus silencis, els seus seguidismes, el porten com cagalló - ni xixa ni llimonà - per les sèquies dels altres. Espanyolistes i catalanistes es barallen a casa nostra i nosaltres valencians, el valencianisme polític, d'espectadors. El mateix podem dir del silenci oficial de la Intersindical valenciana.

Aquesta indefinició li passarà factura al BLOC com li va passar a Unió Valenciana, que per no voler renunciar als seus vots espanyols ha desaparegut políticament. El BLOC per por a perdre els vots catalanistes també anirà desapareixent; perquè a l'igual que el valencianisme folklòric del PP es va engolir a UV, el catalanisme cultural del PSOE, ara més necessitat que mai, sabrà engolir-se, de mica en mica, el BLOC i, en l'operació, alguna molleta inofensiva políticament, li deixarà a eixe Gaminedes del PSOE que és l'ERPV. En el cas de la Intersindical -que no suposa cap competència política-, sinó els importa ser el sindicat del sector catalanista del PSOE, el seu futur pot ser prou brillant. Mentre nosaltres, el sobiranisme valencià, sense defallir continuarem la travessia del desert.

Guilem Agulló, Carlos Palomino, Jan, Roger, Olga Rukosyla, Filatov «Fedjay» Feodor Vasilevich... El millor homenatge a d'ells, a les seues famílies i a les víctimes és continuar la lluita contra el feixisme violent i incultural.