Una de les ponències més importants del congrés i que ni tan sols es va debatre. En menys de cinc minuts va estar aprovada pel grup per unanimitat. Com han dit per la xarxa sobre el tema "o estan d'acord amb la ponència o poques persones se l'han llegida". Doncs bé, jo m'he l'he llegida sensera i la veritat es que està prou bé per ser la primera ponència organitzativa del BLOC. Alguns matissos però en general la ponència podriem dir que està prou bé. No és mereix un 9 però si un 7. Ja que de segur hi han moltes coses que se'ls han passat als ponents i als que hem presentat esmenes.
Però ara aplega la incognita, si de veres es portarà a terme pels diferents col·lectius i per l'organització nacional el que diu a la ponència d'innovació organitzativa. Perquè és molt bonico posar paraules i no fer res. Jo personalment ho intentaré aplicar en tots els àmbits, i recordar als membres de l'Executiva Nacional que les ponències estan per a complir-les i no per deixar-les a la prestageria una vegada acabat el congrés nacional.
Perquè el llibre de congrés ha quedat molt bé, amb les carpetes i demés. Però hi ha que complir amb l'arromanguisme. Esperem el 100 dies de rigor per jutjar el que esta fent la nova Executiva Nacional. Ja sabeu, com fan als ajuntaments. als 100 dies, toc d'atenció.

La veritat que els aficionats a l'esport valencià tenim que estar contents per la victòria del Ciudad Ros Casares a la Copa de SM La Reina 2009. Però aquest post més enllà de donar l'enhorabona vol reivindicar als esports que estan abandonats per la Generalitat Valenciana i que son els que més títols aporten a l'esport valencià i que actualment tenen un gran nivell. Ací vos deixe el vídeo de Cristina Mayo, del 7 de febrer d'aquest any, que amb les seues paraules a la reportera de Canal Nueve ho explica molt bé.

La veritat que és una pregunta prou complexa, ja que supose que serem una minoria de valencians que ens sentim catalans dels Països Catalans. Jo soc un dels que es sent català dins dels Països Catalans. Però entenc a la gent que sols els sent valenciana i pensa només en la nació valenciana. Després de vore les imatges manipulades del Canal Nueve sobre la manifestació dels 10mil a Brusel·les m'ha fet tornar la pregunta al meu pensament.
Des del meu punt de vista pense que hi ha que arribar a un consens entre tots els partits en respecte als diferents sentiments nacionals, parle d'un consens entre BLOC, Estat Valencià, ENV, República Valenciana, UxV, Centristes, Esquerra Valenciana, l'Esquerra Independista, COS, Intersindical Valenciana, ACPV, CUP, PSAN, ERPV... i Unió Valenciana (si també UV). Pot ser siga un optimista però és la realitat si volem conquerir una sobirania nacional del País Valencià (Regne de València o Nació Valenciana o Estat Valencià). Trobe que ens tenim que sentar totes les organitzacions i ser conseqüents que si volem que el País Valencià siga alguna cosa en un futur hem de sentar unes bases de consens i de mínims entre tots, mirant pel futur de la nostra terra i no pels interessos personalistes que ens separen ara mateixa.
Perquè nosaltres ja no som els germans xicotets de Catalunya, ja és l'hora de que els mirem cara i dir-los que nosaltres som igual que ells i que tenen que comptar amb nosaltres si volen crear en un futur uns Països Catalans forts. Respectant les identitats nacionals de cada territori, ja que històricament cada territori tenia uns furs diferents otorgats per Jaume I.
Així doncs i a espenses que esta humil veu siga escoltada, pense que la majoria de valencians no es senten catalans ja que les relacions de certes organitzacions i partits ha suposat que el País Valencià siga una sucursal de Catalunya, quan les relacions tenien que haver segut més cordials i de recolçament entre ambdos territoris. Perquè el País Valencià també te dret a l'autodeterminació i de tindre relacions bilaterals entre els dos territoris tractan-se d'igual a igual. Sense paternalismes (paraula que no m'ha eixit abans). Perquè sabem que sense Catalunya com aliada certes relacions amb Europa serien impossibles ja que les distàncies més curtes a dies d'ara és la frontera de la Jonquera. Perquè l'eix ferroviari i de carreteres passa per Catalunya. No sols és una relació cultural, sinó també econòmica, perquè tenim que ser conscients que el País Valencià econòmicament pinta molt.
També tindriem que mirar les nostres relacions amb Aragó i Balears. Però sense Catalunya hi han moltes coses que el País Valencià no podria tindre i viceversa. Catalunya sense el País Valencià trobaria a faltar altres coses, perquè els valencians hem demostrat que quan som competents i competitius som forts.

En l'actualitat quines són les funcions dels Centres de Menors? Serveixen com qualsevol centre penitenciari, per a aïllar i excluir socialment a totes aquelles persones i en aquest cas a xiquets i xiquetes. Pensem que la reeducació als centres de menors funicona? No seria millor reeducar amb la societat? Perquè moltes vegades creguem que els centres penitenciaris serveixen per donar una visió de reconstrucció de la persona per a què es torne a "reinsertar" a la societat.
La realitat ens demostra tot el contrari, aquesta persona que en teoria està reinsertada socialment quan ix del centre es troba veritablement exclosa de la societat ja que és indentificada com a un/una reclús/a, sent la mateixa societat qui la margina i exclou. És per aquest motiu que els centres de menors son un bon instrument per a l'educació i la reinserció social.

La veritat és que volia parlar del comportament de les falles al meu poble natal. Tinc que dir que encara que no estic a cap comissió fallera, he sigut i em sent faller. Però em resulta difícil parlar d'aquest tema ja que personalment també he sigut deixos que quan ix a la cabalgata de falles agafaba borratxera. Anys després de no estar a la falla i de voreu des d'un altra perspectiva tinc que dir que el compartament a una cabalgata on hi han xiquets presents al públic no és el correcte.
Segur que pensareu que exagere, però no. Pense que almenys en eixa cabalgata els fallers i falleres tindrien que donar exemple de civisme, com passa i demanem al casals fallers el dies de festa josefina.
Vore com adolescents, joves i no tant joves, porten a les seues "correses" fetes per ells, certes quantitats de begudes alcoholiques (ho veia des del balcó de ma casa i aixó que és el principi d'on comença la cabalgata) i que no aplega a la meitat del recorregut ja se'ls nota el grau de borratxera em pareix una falta de civisme pel motiu abans esmentat.
Quina és la imatge que donen als xiquets i xiquetes, pares i mares, iaios i iaies que estan mirant la cabalgata? La verita que a mi em donaba vergonya enrecordarme d'aquells anys inconscients en els participaba.
Trobe que al cap i a la fi, la cabalgata de falles del meu poble és uan excusa per bufar-se en públic sense que ningú et diga res. Però la imatge al final de la cabalgata és deprolable vore les cares de certes persones que coneixes i ja no saben per quin costat caminar (diguem que la S és converteix en la forma més habitual de caminar després de la cabalgata.
En fi, pense que els fallers i falleres tindrien que donar cert exemple. Si després no volen que els tanquen els casals el veïnat. Per això i com cada any faig demane tant a fallers i falleres que respecten als veïns i veïnes que treballen, i aquests que respecten als fallers i falleres, que estan a la seua festa i que molts d'ells també treballen a les festes josefines. Convivència, crec que es diu la paraula que cada any ni uns ni altres pareixen entendre. Però que hi ha que implantar per la convivència a les festes.

Aquest matí he anat a la mani de la dona a València. Però primer de tot agraïr a l'oratge que haja fet aquest dia tant magnífic que ha fet que lluira la manifestació. Més dones que homes, per suposat, però els homes que allí estabem ens creiem la igualtat de gènere en tots els seus aspecte i sobretot ens solidaritzem al 100% amb les dones, ja que encara que queden molts que creuen en un patriarcat historicament la dona és la que ha mantingut la casa i la feina al seu treball, combinant les tasques laborals, amb les de la casa i l'educació dels fills amb l'atenció familiar. La veritat, pense que, o potser siga només el meu cas, la meua família sempre ha sigut matriarcal, el pes de la dona sempre ha sigut fonamental a la família i actualment ho és. També recolcem que elles puguen decidir el seu dret a parir, ja que entenc que si una dona no es veu preparada per a tindre un nadó aquest no te que patir les incoherències d'una societat que encara no veu la realitat. Perquè tindre un nadó és una responsabilitat i si la dona veu que no hi han unes condicions mínimes per portar-lo al món, millor no parir, ja que és un patiment doble: el de la dona i el nadó.

Tornant a la manifestació, vora 4000 persones han inundat el carrer Colon de València, el color morat omplia de gom a gom aquesta arteria de la ciutat de València amb les reivindicacions de les dones. Amb esperit reivindicatiu i festiu a recorregut la manifestació fins a les Torres de Quart. Batucades y colles de dolçainers i tabaleters han omplit la manifestació amb la música tradicional valenciana. En fi ja sabeu com és una manifestació de la dona si heu estat en una.
Però aquest any per a mi ha tingut dues connotacions negatives: la primera i principal que la polícia no haja deixat passar la manifestació cap a la plaça de l'ajuntament. L'organització tenia permís però la polícia "por sus huevos" (vaja es veu que hui les dones polícia no estaben, és una irònia) i s'ha continuat pel carrer Xàtiva (que no Jàtiva) i per l'avinguda de Guillem de Castro fins a les Torres de Quart. On el Palleter ha vist com la manifestació feminista acaba al seus peus (el Palleter també estaria actualment amb les dones?). Allí ha acabat la manifestació. La segona nota negativa torna a ser per a la polícia ja que han obert el tràfic amb la gent al mig del carrer i de males formes (com sempre, una actitud que es tindria que canviar a la polícia, ja que l'actitud de "mamporreros" els acompanyarà tota la vida).
Després la manipulació de Canal Nueve, ja a un bar dinant amb les companyes del BLOC JOVE que han vingut, em vist la notícia que no haurà durat ni 40 segons, mentre que seguidament han tret una notícia d'una xiqueta que l'obligaben a casar-se als 14 anys (un cas d'una xiqueta de cultura mussulmana) la qual, li han dedicat més d'un minut. En fi, que li anem a fer? Canal Nueve es pepero, ja vorem que passa quan governe el PSOE d'Alarte a la CV que volen ells.
Cal destacar que la Secretaria d'Igualtat del BLOC JOVE aposta per la igualtat de la dona tot l'any, perquè com passa en aquests dies, està el dia reivindicatiu però tots els dies tenen que ser reivindicatius, amb un treball constant i de colze a colze tant homes com dones. Si voleu un calendari de la dona del BLOC JOVE o simplement vore que es el que plantegem només teniu que entrar a la Puça Lila.

Ara que ja s'ha acabat el Congrés Nacional del BLOC i han passat les eleccions basques i gallegues puc fer un xicoteta reflexió. Però em primer lloc dir que estic a la Comissió de Garanties del BLOC i tinc que donar les gràcies a les 159 delegats i delegades al congrés que em van votar, a elles i ells moltes gràcies.
Respecte al Congrés Nacional, era la primera participació i tinc que dir que m'enporte una bona sensació de que les cosas es van a renovar. Es clar que hi ha gent que diu que mentres hi hagen certes persones a l'Executiva Nacional no la votaran a favor, però així és la "democràcia" hi han opinions de tots els gustos. Pense que d'eixe 7 persones que encara estan d'anteriors Executives Nacionals, que passa amb les altres 13? Per què estiguen estes 7 no es mereixen un vot de confiança? Espere que el temps dóne la raó a les 13 persones que si representen la renovació del partit. També resaltar la meua penosa intervenció a la ponència d'estatuts per defensar una intercomarcal de l'Horta (Horta Sud, Horta Nord i Ciutat de València), era la meua primera vegada i estaba molt nerviós, estic segur que ho vaig fer fatal. Però espere que en properes ocasions fer-ho millor. No comentaré res respecte a les votacions perquè clares estan, els números no enganyen i pense que les interpretacions que s'han fet em pareixen acertades. Sobretot la de l'informe del Secretari General, que encara que va ser aprovada les 106 abstencions demostren un toc d'atenció a la nova direcció de que hi ha que fer millor les coses, pense que això molts ho tenen present i se'ls pot recordar sempre que hi van haver 106 abstencions a l'informe del Secretari General per a què no es confien. Ara "ARROMANGUISME" com ha fet popular aquesta paraula la companya Rosella i que molts recolcem al 100%.
També fent un repàs per la premsa constate el que diu Xavi Bellot al seu bloc(g), cal mirar de fer arribar a tots els mitjans de comunicació les nostres notícies.
A més la no sorpresa que m'he endut a les eleccions basques i gallegues, el BNG es manté però com a guanyat el PP amb majoria absoluta ara els tocarà quatre anys de vore Galícia des de la banqueta (en referència al govern) i el PNB li tocarà lidiar aquests dies amb l'espanyolisme pur i dur del PSOE, PP i UPiD. Unes eleccions les basques més antidemocràtiques que mai amb l'absència de l'esquerra abertzale. Que segons els vots nuls haguera sumat 7 escons i haguera fet que els espanyolistes hagueren tret pitjors resultats i més encara UPiD no haguera eixit. En fi, ja vorem que passa en els darrers i com queda el govern basc.

Arran de la darrera entrada a l'espai web del col·lectiu EL CARAGOL RABIÓS, un comunicat pel desallotjament de l'espai alliberat, vull extendre la meu solidaritat als companys i companyes del CSO La Closka.
Ho he dit en entrades anteriors quan em referia als Centres Socials de Madrid quan hi havia algun desatllotjament però ens toca en casa, ja feia molt de temps que no hi havia un desatllojament a la València d'un centre social i el crits que llance LA CLOSKA VIVE, LA LUCHA SIGUE, NO DESATLLOJAREU LES NOSTRES IDEES, TORNAREM A ALLIBERAR ESPAIS...
En fi, Solidaritat i Okupació.

Després que TVE i Antena 3 tragueren les seues particulars versions del 23F (les quals jo no he vist). Traure la meu particular que no és un altra que el rei estaba darrere de la conspiració militar per desmantellar l'estat democràtic. Sóna raro, però és la meua visió del que va passar aquell 23F del 1981, jo encara no estaba ni engendrat, però he tret les meues conclussions.
La conclussió primera que puc estraure del colp d'estat militar frustat és que al rei se li'n va anar de les mans al rei. Ell volia un colp d'estat sense molta presència militar, fer que l'exercit prenguera el poder de les corts i fer al rei cap suprem de l'estat sense tindre cap democràcia i poder controlar-ho tot. Però li va eixir mal ja que els militars franquistes d'aquell entonces se'ls va pujar al cap el poder i no van executar les òrdens del rei, amb la conseqüència de tindre que tornar al poble la "democràcia" que ell mateixa va fer que s'instaurara de nou.
Així doncs, entenem que el colp d'estat de principiants va ser una maniobra de la monàrquia espanyola per tindre el poder absolut.
Actualment la monarquia no serveix per a res, les seues despesses les paguem tots i més encara quan fan algun viatge o alguna celebració. Com les bodes dels seus tres fills. Ara tenim que ser conscients que si es reforma la constitució espanyola hi ha que fer un primer pas per a llevar la monàrquia i que els diners que se'n van en ells siguen invertits veritablement en aquells sectors on fa més falta. No parle dels bancs. Sinó en donar ajuda a les PYMES, a la mitjana i xicoteta empresa, a aquelles famílies que tenen situacions difícils, a restaurar i dignificar els centres històrics per tal de fer habitatges de lloguer per a joves, d'obrir residències i centres de dia per a majors públics... En fi, i moltes més coses que farien una llista d'aquelles coses que ni el PP ni el PSOE han fet mai a la vida i que la monarquia tampoc ho farà.