Planet Bloc::Articles
Es descatalogarà Harry Potter a la mateixa velocitat que ho fan els altres llibres infantils i juvenils en català?I un guardó final:
Sabrem viure sense Harry Potter?
L'editor anglès es va gastar tots els diners amb la J.K. Rowling i no li'n van quedar per a l'il·lustrador?
Ara que ja no esperem més títols de Harry Potter, podrem redissenyar-ne les cobertes?
Premi "Bombona d'Oxigen" a Xavier Pàmies perquè finalment haurà pogut respirar després de la traducció de Harry Potter.
necessitaria un crèdit perquè enguany he facturat per davall les previsions, i les coses no han anat del tot bé. Tinc el taller com patrimoni, però l'exercici ha estat roí. De fet he saldat l'any amb un estalvi net negatiu". "Amb un què?" va preguntar embadalit l'interventor. "Un estalvi net negatiu" . Davant la cara de no entendre ni pruna de l'interlocutor, Joan es va explicar. "Es que enguany m'he endeutat més del que he amortitzat". "És a dir que cada dia deu més diners, i d'això li'n diu vosté estalvi net negatiu. Què ocurrent és vosté. Paco! Paco vine! Mira, este senyor diu que haver augmentat els seus deutes amb els bancs es diu: estalvi net negatiu!" Al banc encara riuen. Joan no té crèdit.Però això de l'estalvi net negatiu no s'ho va inventar el pobre lampista. És argot polític. El Pla Financer de l'Ajuntament de Castelló, també diu que com el govern del
Partit Popular s'ha endeutat per damunt del que ha amortitzat, ha estalviat negativament. És com si per dir que la meua dona i jo estem estalviant per comprar-nos un sofà, digués que estem tenint una despesa neta negativa. S'imaginen el regidor de medi ambient anunciant que desplantarà positivament 10.000 arbres? O al regidor d'Urbanisme afirmant que ha crescut negativament la construcció a Castelló, o a la de Serveis Socials dient que han retornat negativament a casa tres mil romanesos més? Amb esta mania del polítics de parlar amb eufemismes, acabarem per no entendre'ns. Un dia ens enviaran a tots a ca una poliàndrica consecutiva.VERSIÓN ORIGINAL DEL ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO EN LA PREVIA DEL PARTIDO VILLARREAL - ESPANYOL
Ante falta de alicientes e interés deportivo, a este partido le sobran argumentos para justificar la presencia de público. Hay ganas de escenificar el majestuoso segundo puesto y todas las consecuencias que trae consigo.
Nadie se acordará de las tardes de sopor que hemos padecido en casa ni las ilusiones desvanecidas de llegar muy lejos en las otras dos competiciones.
No hacen falta globadas, llamamientos para ir vestidos de amarillo, ni tan siquiera sacar a pasear el hinchable del submarino.
Basta con enrojecer la fascia palmar y forzar al máximo las placas palmares. No se debería dejar de aplaudir, porque ciertamente a nadie o a pocos debería de importarles lo que puntualmente ocurra en este partido.
Y aunque sólo fuera por una vez en su vida, sería bonito que a Manuel Pellegrini se le viera sonreir, también diera la vuelta al campo y fuera capaz de quitarse su aspecto encorsetado. La ocasión, bien lo merece.
Cal parar-se en cop per mirar com els cossos de seguretat de l'estat i la justicia criminatlitzen a persones o a col·lectius pel simple motiu de tindre un constitucional que és la llibertat d'expressió. Sols recordar que aquests cossos de seguretat tenen al seu entorn a grups feixistes, com així ho han demostrat nombroses vegades cada vegada que hi ha hagut un altercat. I com el cas de Coslada a Madrid, on la pròpia policia feia una xarxa mafiofa d'extorsió.
Al mateix temps podem destacar la repressió que s'està sofrint arreu de l'estat espanyol contra els moviments socials que intenten transformar la societat que els envolta. Donant un missatge alternatiu per tal de combatre l'oci, l'educació. la formació establerta pel sistema que encara que ha deixat el franquisme enrere. I es que fins que no asumim la nostra història recent es pot dir que vivim encara a la transició.
Aquests fets demostren que s'hi està formant una revolta social que encara te que prendre forma i fer-se cada vegada més gran. No podem estar quiets i tenim que fer front als dies que venen. Demostrar que no estem d'acord amb alló que està succeint al nostre voltant i donar a veure la realitat a eixes persones que no veuen més enllà d'un despatx.
Allà per meitat del mes passat em va agafar un cabreig monumental pel transvasament d'urgència a Barcelona, i la poca capacitat del govern socialista per explicar el que estava fent.

M'he alçat cap a les 9h30. He desdejunat. He acompanyat la mare al forn. He passat un moment per Llutxent a per la premsa escrita. He llegit algun article de la premsa escrita. He fet alguna feina de casa. I ara he posat en marxa el pc i ací estic. Són les 13h06. Aquesta vesprada tinc la intenció de passar-me per l'Olleria a la presentació del llibre Uendos. I després, si tot va com esperem, soparem a Ca les Senyores, li farem la visita a Llixó i recordarem que fa dos anys la mateixa nit encatàrem els sopars dels blocaires soparistes, sopar que férem amb motiu de la vinguda de Benet XVI i al qual assistí com a cantautor convidat Paco Muñoz.
La data exacta no concideix perquè la Pentecosta és una festa mòbil de l'Església. Bon dia.




